Difarense intrà łe version de "Osìxeno"
[Revixion njiancora controłà] | [Revixion njiancora controłà] |
p r2.7.3) (Robot: Xonto ckb:ئۆکسجین |
p r2.7.1) (Robot: Xonto ceb:Oxygen |
||
Riga 43: | Riga 43: | ||
[[bs:Kiseonik]] |
[[bs:Kiseonik]] |
||
[[ca:Oxigen]] |
[[ca:Oxigen]] |
||
[[ceb:Oxygen]] |
|||
[[ckb:ئۆکسجین]] |
[[ckb:ئۆکسجین]] |
||
[[co:Ossigenu]] |
[[co:Ossigenu]] |
Version de le 19:15, 7 dis 2012
L'osìgeno el xé l'ełemento chìmego de ła tabeła periòdica dei ełementi, chel ga come sìnboło O e come nùmaro atòmego 8. El nome el vien fóra dal greco: οξύς (oxys) (àsido più ła raìxa γεν che ła signìfega "xenerar":na volta infati se pensava chel fuse łu a dar caràter àsido a determinae sostanse. [1] L'ełeménto el xé comun e el se cata non sóło su ła Tera ma en tuto l'universo. L'osìgeno łìbero, come ghe ło se cata su ła Tera, el xé instàbiłe drio ła termodinàmega, mal existe grasie al'asion de ła fotosìntexi de łe piante. L'osìgeno el xé l'ełeménto chìmego più comun de ła crosta terestre, parché el xé a ocio el 47% de ła masa, méntre 'ntel'atmosfera el xé en persentual del 21%.
Storia
L'osìgeno el xé stà scoverto dal farmasista svedéxe Karl Wilhelm Scheele 'ntel 1771, ma ła sóa scoverta ła vegnéva reconosùa prèstio, e queła miga conpagna fata 'ntel 1774 da Joseph Priestley ła ga tólto magior recognision pùblica. 'Ntel stéso an Antoine Laurent Lavoisier el ga dà el nome al'elemento, ma soło 'ntel 1777, Scheele el ga reconosuo l'osìgeno come na componénte del'aria. 'Ntel 1781 Antoine Lavoisier el ghe ga stabiłio ła funsion vital par i fenòmeni de respirasion e de bruxada.
Caraterìsteghe
A tenperasura e presion standard, l'osìgeno el se cata en fórma de gas costituio da dó àtomi O2 (nùmaro CAS: ). Sta mołècoła qua ła xé un importante parte del'aria fata da łe piante traverso ła fotosìntexe, e ła xé fondamental par ła respirasion dei èseri vivénti. Da soło el saria anca ris-cióxo par tuto: ła sóa granda capasità de bruxar ła xé łimitada da ła magior prexénsa de azoto (cusì stàbiłe chel squaxi nol reagise) 'ntel atmosfera.
L'osìgeno łìquido e queło sòłido i ga cołor turchin e i xé tuti i dó vèro paramagnètisi. Par exister i ga bexogno de base tenperadure e alte presion.
Note
- ↑ Rolla, p. 283
> | 1 I A |
2 II A |
3 III B |
4 IV B |
5 V B |
6 VI B |
7 VII B |
8 VIII B |
9 VIII B |
10 VIII B |
11 I B |
12 II B |
13 III A |
14 IV A |
15 V A |
16 VI A |
17 VII A |
18 VIII A | |
V | |||||||||||||||||||
1 | 1 H |
2 He | |||||||||||||||||
2 | 3 Li |
4 Be |
5 B |
6 C |
7 N |
8 O |
9 F |
10 Ne | |||||||||||
3 | 11 Na |
12 Mg |
13 Al |
14 Si |
15 P |
16 S |
17 Cl |
18 Ar | |||||||||||
4 | 19 K |
20 Ca |
21 Sc |
22 Ti |
23 V |
24 Cr |
25 Mn |
26 Fe |
27 Co |
28 Ni |
29 Cu |
30 Zn |
31 Ga |
32 Ge |
33 As |
34 Se |
35 Br |
36 Kr | |
5 | 37 Rb |
38 Sr |
39 Y |
40 Zr |
41 Nb |
42 Mo |
43 Tc |
44 Ru |
45 Rh |
46 Pd |
47 Ag |
48 Cd |
49 In |
50 Sn |
51 Sb |
52 Te |
53 I |
54 Xe | |
6 | 55 Cs |
56 Ba |
* |
72 Hf |
73 Ta |
74 W |
75 Re |
76 Os |
77 Ir |
78 Pt |
79 Au |
80 Hg |
81 Tl |
82 Pb |
83 Bi |
84 Po |
85 At |
86 Rn | |
7 | 87 Fr |
88 Ra |
** |
104 Rf |
105 Db |
106 Sg |
107 Bh |
108 Hs |
109 Mt |
110 Ds |
111 Rg |
112 Cn |
113 Nh |
114 Fl |
115 Mc |
116 Lv |
117 Ts |
118 Og | |
* Lantànidi | 57 La |
58 Ce |
59 Pr |
60 Nd |
61 Pm |
62 Sm |
63 Eu |
64 Gd |
65 Tb |
66 Dy |
67 Ho |
68 Er |
69 Tm |
70 Yb |
71 Lu | ||||
** Atìnidi | 89 Ac |
90 Th |
91 Pa |
92 U |
93 Np |
94 Pu |
95 Am |
96 Cm |
97 Bk |
98 Cf |
99 Es |
100 Fm |
101 Md |
102 No |
103 Lr |
Metałi alcałini | Metałi alcałino-teroxi | Lantànidi | Atìnidi | Metałi de transision |
Metałi del bloco p | Semimetałi | No-metałi | Ałògeni | Gas nòbiłi |