Difarense intrà łe version de "Val Venosta"

Da Wikipedia, l'ençiclopedia libara.
[Revixion njiancora controłà][Revixion njiancora controłà]
Contenuto cancellato Contenuto aggiunto
VolkovBot (discusion | contribusion)
p Bot: Canbio: ru:Финшгау
VajotwoBot (discusion | contribusion)
p Bot: Fixing redirects
Riga 1: Riga 1:
[[Imagine:Comunità comprensoriali Alto Adige.svg|right|320 px|thumb|Comunidà conprensoriałi del Alto Àdexe]]
[[Imagine:Comunità comprensoriali Alto Adige.svg|right|320 px|thumb|Comunidà conprensoriałi del Alto Àdexe]]
Ła '''Val Venosta''' (en [[lengua todésca|todésco]] '''Vinschgau''', en [[lengua ladina|ladin]] ''Val Venuesta'') ła xé na val del'[[Alto Àdexe]] osidental.
Ła '''Val Venosta''' (en [[lengua todésca|todésco]] '''Vinschgau''', en [[łéngoa ładina|ladin]] ''Val Venuesta'') ła xé na val del'[[Alto Àdexe]] osidental.


==Storia==
==Storia==
Riga 6: Riga 6:


==Giografia==
==Giografia==
Dal [[Paso de Rexia]], dove el nase l'[[Àdexe]] ła riva fin a łe porte de [[Meran]], fasendo ła parte pì osidental de ła Provincia de Bolxan. Ła confina a nord co l'[[Austria]], a ovest co ła [[Svìsera]], a sud co ła [[Łonbardia]] e el [[Trentin]] e ad est col [[Burgraviato]].
Dal [[Paso de Rexia]], dove el nase l'[[Àdexe]] ła riva fin a łe porte de [[Meran]], fasendo ła parte pì osidental de ła Provincia de Bolxan. Ła confina a nord co l'[[Austria]], a ovest co ła [[Svìzera|Svìsera]], a sud co ła [[Łonbardia]] e el [[Trentin]] e ad est col [[Burgraviato]].


Ła val ła xé prima en diresion nord-sud, poi (da [[Sluderno]]) en diresion ovest-est. Ła xé sormontada dal [[Grupo del'Ortles]] a sud-ovest e da łe [[Alpi Venostane]] a nord-est. L'[[Ortles]] (3.906 m slm) tra łe vałi de Solda e Trafoi (comun de Stelvio) el xé el mónte pì alto del Trentin-Alto Àdexe. Ai sói pié se cata el [[Paso del Stelvio]] (2.760 m slm) co ła famoxa strada panoràmega particołarmente inportante par ła storia del [[siclismo]] su strada.
Ła val ła xé prima en diresion nord-sud, poi (da [[Sluderno]]) en diresion ovest-est. Ła xé sormontada dal [[Grupo del'Ortles]] a sud-ovest e da łe [[Alpi Venostane]] a nord-est. L'[[Ortles]] (3.906 m slm) tra łe vałi de Solda e Trafoi (comun de Stelvio) el xé el mónte pì alto del Trentin-Alto Àdexe. Ai sói pié se cata el [[Paso del Stelvio]] (2.760 m slm) co ła famoxa strada panoràmega particołarmente inportante par ła storia del [[siclismo]] su strada.
Riga 14: Riga 14:
Drio na legenda che deso ancó ła par vèra par un mucio de venostani, ma ciaramente smentida dai stóreghi, el Mónte Sol el sarìa stà antigamente coverte da grande foreste de querce, che łe sarìa stade tagiade par fornir ła legna necesaria a ła costrusion de [[Venesia]].
Drio na legenda che deso ancó ła par vèra par un mucio de venostani, ma ciaramente smentida dai stóreghi, el Mónte Sol el sarìa stà antigamente coverte da grande foreste de querce, che łe sarìa stade tagiade par fornir ła legna necesaria a ła costrusion de [[Venesia]].


El fondoval fin a łe bonìfieghe asbùrgiche del [[XVIII sècoło|XVIII]]/[[XIX sècoło]] el gera en prevałensa pałudoxo, e dópo ła Val Venosta ła xé rivada a meridarse el nome de "granaro del Tirol" par ła conclamada fertiłidà dei sói tereni. Deso ła xé caraterixada da veramente grande piantagion de [[pomer]], che łe fa l'agricoltura ancó l'atividà pì comun (un quarto de ła popołasion ativa ghe cata ocupasion). L'altro modor del'economia local el xé el turismo, sia de istà che invernal, anca se ła Venosta no ła xé cusì rica de infrastruture turìsteghe come altre xone del'Alto Àdexe. Pìcene industrie łe xé presente en squaxi tuti i comuni de ła val. Ghe xé anca na reda caviłar de axiende artigianałi e comersałi a gestion famegiar.
El fondoval fin a łe bonìfieghe asbùrgiche del [[XVIII secoło|XVIII]]/[[XIX secoło|XIX sècoło]] el gera en prevałensa pałudoxo, e dópo ła Val Venosta ła xé rivada a meridarse el nome de "granaro del Tirol" par ła conclamada fertiłidà dei sói tereni. Deso ła xé caraterixada da veramente grande piantagion de [[pomer]], che łe fa l'agricoltura ancó l'atividà pì comun (un quarto de ła popołasion ativa ghe cata ocupasion). L'altro modor del'economia local el xé el turismo, sia de istà che invernal, anca se ła Venosta no ła xé cusì rica de infrastruture turìsteghe come altre xone del'Alto Àdexe. Pìcene industrie łe xé presente en squaxi tuti i comuni de ła val. Ghe xé anca na reda caviłar de axiende artigianałi e comersałi a gestion famegiar.


Arente el paso de Rexia se cata ła diga del [[łago de Rexia]], el pì granda łago del'Alto Àdexe, dove el canpaniłe del paéxe imerso de [[Curon Venosta]] el spunta da łe aque (el paéxe el xé stà recostruì pì en alto dópo ła costrusion de ła diga 'ntel [[1950]]).
Arente el paso de Rexia se cata ła diga del [[łago de Rexia]], el pì granda łago del'Alto Àdexe, dove el canpaniłe del paéxe imerso de [[Curon Venosta]] el spunta da łe aque (el paéxe el xé stà recostruì pì en alto dópo ła costrusion de ła diga 'ntel [[1950]]).
Riga 23: Riga 23:


==Comunidà comprensorial de ła Val Venosta==
==Comunidà comprensorial de ła Val Venosta==
Ła Comunidà Comprensorial Val Venosta ła xé stada fondada 'ntel [[1962]] (ła prima fra łe 8). I sói 13 comuni i covre un teritorio conplesivo de 1.442 km² e i conta sirca 34.300 abitanti. Ła léngua pì asè parlada (>95%) el xé el [[léngua todésca|todésco]].
Ła Comunidà Comprensorial Val Venosta ła xé stada fondada 'ntel [[1962]] (ła prima fra łe 8). I sói 13 comuni i covre un teritorio conplesivo de 1.442 km² e i conta sirca 34.300 abitanti. Ła léngua pì asè parlada (>95%) el xé el [[łéngua todésca|todésco]].


Ła prinsipal localedà e de fato cavedal (sede del conprensorio) ła xé [[Siłandro]].
Ła prinsipal localedà e de fato cavedal (sede del conprensorio) ła xé [[Siłandro]].

Version de le 19:43, 17 xug 2011

right|320 px|thumb|Comunidà conprensoriałi del Alto Àdexe Ła Val Venosta (en todésco Vinschgau, en ladin Val Venuesta) ła xé na val del'Alto Àdexe osidental.

Storia

Fin al primo '800 spesialmente 'ntel'Alta Val Venosta ła léngua de ła popolasion ła gera ancó el romancio e i scanbi culturałi pì intensi i veniva co łe vałi svìsere de Monastero e del'Engadina, dove se parlava ła stesa léngua. Però i abitanti de ste vałi qua i se gera convertidi al protestantéxemo e sta roba qua ła ga portà el governo asbùrgico a połìteghe de germanixasion forsada de ła Venosta a partir dal'època de ła Controriforma. L'eredità ładina se respecia ancó en un mucio de vocàbołi del diałeto local, topònimi e cognómi.

Giografia

Dal Paso de Rexia, dove el nase l'Àdexe ła riva fin a łe porte de Meran, fasendo ła parte pì osidental de ła Provincia de Bolxan. Ła confina a nord co l'Austria, a ovest co ła Svìsera, a sud co ła Łonbardia e el Trentin e ad est col Burgraviato.

Ła val ła xé prima en diresion nord-sud, poi (da Sluderno) en diresion ovest-est. Ła xé sormontada dal Grupo del'Ortles a sud-ovest e da łe Alpi Venostane a nord-est. L'Ortles (3.906 m slm) tra łe vałi de Solda e Trafoi (comun de Stelvio) el xé el mónte pì alto del Trentin-Alto Àdexe. Ai sói pié se cata el Paso del Stelvio (2.760 m slm) co ła famoxa strada panoràmega particołarmente inportante par ła storia del siclismo su strada.

Ła Venosta ła xé ła xona co manco presipitasion de łe Alpi orientałi. Caraterìstego el xé el Mónte Sol, versante meridonal de łe Alpi Venostane, chel ga un clima àrido-stepoxo e na vegetasion ùnega en tuto l'arco alpin. Soło dópo el dopoguera na polìtega de reforestasion ła ga canbià fasa a gran parte de sto teritorio qua, anca cavando ła sóa nadura par coltivar Pinus nigra, miga apartanente a ła vegetasion autòctona.

Drio na legenda che deso ancó ła par vèra par un mucio de venostani, ma ciaramente smentida dai stóreghi, el Mónte Sol el sarìa stà antigamente coverte da grande foreste de querce, che łe sarìa stade tagiade par fornir ła legna necesaria a ła costrusion de Venesia.

El fondoval fin a łe bonìfieghe asbùrgiche del XVIII/XIX sècoło el gera en prevałensa pałudoxo, e dópo ła Val Venosta ła xé rivada a meridarse el nome de "granaro del Tirol" par ła conclamada fertiłidà dei sói tereni. Deso ła xé caraterixada da veramente grande piantagion de pomer, che łe fa l'agricoltura ancó l'atividà pì comun (un quarto de ła popołasion ativa ghe cata ocupasion). L'altro modor del'economia local el xé el turismo, sia de istà che invernal, anca se ła Venosta no ła xé cusì rica de infrastruture turìsteghe come altre xone del'Alto Àdexe. Pìcene industrie łe xé presente en squaxi tuti i comuni de ła val. Ghe xé anca na reda caviłar de axiende artigianałi e comersałi a gestion famegiar.

Arente el paso de Rexia se cata ła diga del łago de Rexia, el pì granda łago del'Alto Àdexe, dove el canpaniłe del paéxe imerso de Curon Venosta el spunta da łe aque (el paéxe el xé stà recostruì pì en alto dópo ła costrusion de ła diga 'ntel 1950).

Su ła destra del'Àdexe, fin en Łonbardia, na granda xona del teritorio el xé encluxo 'ntel Parco nasional del Stelvio.

Ła Ferovia de ła Val Venosta, ła ex łìnea Meran-Malles de łe Ferovie del Stato, ła xé stada da ste qua clasifegada come "ramo seco" e serada 'ntel 1990. Dópo èser pasà 'nte łe man de ła provincia de Bolxan e profondamente restaurada, ła xé deso de nóvo en funsion dal 5 de magio 2005.

Comunidà comprensorial de ła Val Venosta

Ła Comunidà Comprensorial Val Venosta ła xé stada fondada 'ntel 1962 (ła prima fra łe 8). I sói 13 comuni i covre un teritorio conplesivo de 1.442 km² e i conta sirca 34.300 abitanti. Ła léngua pì asè parlada (>95%) el xé el todésco.

Ła prinsipal localedà e de fato cavedal (sede del conprensorio) ła xé Siłandro.

Altre localedà łe xé: Curon Venosta, Tubre, Malles Venosta, Glorénsa, Sluderno, Prà al Stelvio, Stelvio, Lasa, Marteło, Laces, Senales, Castelbeło-Ciardes.

Storegamente ła Venosta ła includeva anca el comun de Nauders e el Ventertal (Austria), e anca i comuni de Naturno, Plaus e Parcines co na parte del comun de Lagundo fin a ła Tel, deso del Burgraviato.

Comuni

[[Imagine:Oberes_Vinschgau.jpg|right|320px|thumb|L'alta Val Venosta (se varda Malles co alcune frasion, Glorensa e Sluderno)]] El conprensorio Val Venosta-Vinschgau ła xé divixa en 13 comuni:

  1. Castelbeło-Ciardes - Kastelbell-Tschars
  2. Curon Venosta - Graun
  3. Glorénsa - Glurns
  4. Laces - Latsch
  5. Lasa - Laas
  6. Malles Venosta - Mals
  7. Marteło - Martell
  8. Prà al Stelvio - Prad am Stilfserjoch
  9. Siłandro - Schlanders
  10. Sluderno - Schluderns
  11. Senales - Schnals
  12. Stelvio - Stilfs
  13. Tubre - Taufers im Münstertal

I dó distrétti conprensoriałi i xé ła Media Venosta (cavedal Siłandro) e l'Alta Venosta (cavedal Malles). 'Ntel conprensorio ghe xé soło na sità (Glorensa) e quatro comuni mercà (Siłandro, Malles Venosta, Laces, Prà al Stelvio)

Traesto fora da Wikipèdia - L'ençiclopedia łìbara e cołaboradiva in łéngua Vèneta "https://vec.wikipedia.org/w/index.php?title=Val_Venosta&oldid=387494"