Difarense intrà łe version de "Juglans regia"

Da Wikipedia, l'ençiclopedia libara.
[Version verifegà][Version verifegà]
Contenuto cancellato Contenuto aggiunto
p →‎top: sost, replaced: deła → de ła , dełe → de łe
Targheta: Canbio faxesto co AWB
p →‎Fruto: sost, replaced: 'l → el (5)
Targheta: Canbio faxesto co AWB
Riga 35: Riga 35:


== Fruto ==
== Fruto ==
La noghera la fa an fruto sferico de 'l diametro de circa 5 cm. La scorsa e la polpa insieme le ciapa al nome de '''malut''' e le costituiss an strato de circa 1 cm. Al malut al è vert durante al acressiment, ma a la madurasion de la semensa al gnen negroe mars, e al se sbrega e al se destaca. Al è pien de sostanse coloranti che le macia le man e i vestì.
La noghera la fa an fruto sferico de el diametro de circa 5 cm. La scorsa e la polpa insieme le ciapa al nome de '''malut''' e le costituiss an strato de circa 1 cm. Al malut al è vert durante al acressiment, ma a la madurasion de la semensa al gnen negroe mars, e al se sbrega e al se destaca. Al è pien de sostanse coloranti che le macia le man e i vestì.
La semensa la se ciama '''noss''' e la è costituida da na protesion legnosa spessa qualche melimetro, e da 'l '''ghito'''.
La semensa la se ciama '''noss''' e la è costituida da na protesion legnosa spessa qualche melimetro, e da el '''ghito'''.
Al ghito al è rugoss e al è dividest in 2 cotiledoni, ogni un ramificà a so olta ten do part. Al è quatà da na pelesina fina ma da 'l gusto ligadis e picante.
Al ghito al è rugoss e al è dividest in 2 cotiledoni, ogni un ramificà a so olta ten do part. Al è quatà da na pelesina fina ma da el gusto ligadis e picante.
La noghera la gnen coltivada apunto par le noss, de le quale al ghito al gnen doperà par magnar, par far dolci e anca par far ojo.
La noghera la gnen coltivada apunto par le noss, de le quale al ghito al gnen doperà par magnar, par far dolci e anca par far ojo.
Al ghito, se al è sech, se 'l magna insieme de la so pelesina (che no se ghe donde de destacarla) e al à an gusto vagamente dols e picante. Se invese se magna la noss pena cheta do da la noghera, cognen destacarghe la pelesina da 'l ghito, senò la insende massa.
Al ghito, se al è sech, se el magna insieme de la so pelesina (che no se ghe donde de destacarla) e al à an gusto vagamente dols e picante. Se invese se magna la noss pena cheta do da la noghera, cognen destacarghe la pelesina da el ghito, senò la insende massa.
{{Interprojeto}}
{{Interprojeto}}
{{Controło de autorità}}
{{Controło de autorità}}

Version de le 13:56, 10 avr 2021

TassoboxJuglans regia Cànbia el vałor in Wikidata

Cànbia el vałor in Wikidata
Dati
Fonte denoza, English walnut wood (en) Traduzi, Noce foglia (it) Traduzi e olio di noci (it) Traduzi Cànbia el vałor in Wikidata
Stato de conservasion
Eror Lua: callParserFunction: function " [[Categoria" was not found.
Tasonomia
SuperregnoEukaryota
RènjoPlantae
ÓrdeneFagales
FamejaJuglandaceae
ZènareJuglans
SpeceJuglans regia

L., 1753

Distribusion

Cànbia el vałor in Wikidata


Foje e fruto de nogara

Ła nogara o nogher o noxara (nome sientifico Juglans regia) ła xe na pianta de ła fameja de łe Juglandaceae, originaria de l'Asia centrałe e ocidentałe, dei Balcani e del Mediteraneo orientałe (in todesco Walnuss, in inglexe walnut, in tałjan noce). A dita de Plinio el Vecio inte ła só opera Naturalis historia, ła xe sta portà in Eoropa dai Greci fra el setimo e el quinto secoło vanti Cristo.

Na noxe

Ła riva a esar alta anca 30 metri, ła pol viver fin a 160 ani e ła crese fin ai 1200 metri de quota. Ła scorsa ła xe lisia e grixa da xovane, nero-grixa co crepe fonde da vecia; łe foje, longhe 30 cm, łe ga un pecol da dove ke se staca 5 o 7 fojete ełitiche, longhe ciaskeduna dai sie ai dodexe çentimetri. I fioreti załi i vien fora fra apriłe e giugno, ingrumà in bigołeti quełi maschiłi, ugnołi quełi feminiłi. I fruti (łe noxe) i ga na scorsa tènara verde fora e una dura drento; i se tira xó fra setenbre e otobre.

Legno

Legno de nogara

Ła nogara, a parte ke par i fruti, ła ga inportansa anca pal legno, pregiato par far mobiłi e pavimenti (Parquet).

Fruto

La noghera la fa an fruto sferico de el diametro de circa 5 cm. La scorsa e la polpa insieme le ciapa al nome de malut e le costituiss an strato de circa 1 cm. Al malut al è vert durante al acressiment, ma a la madurasion de la semensa al gnen negroe mars, e al se sbrega e al se destaca. Al è pien de sostanse coloranti che le macia le man e i vestì. La semensa la se ciama noss e la è costituida da na protesion legnosa spessa qualche melimetro, e da el ghito. Al ghito al è rugoss e al è dividest in 2 cotiledoni, ogni un ramificà a so olta ten do part. Al è quatà da na pelesina fina ma da el gusto ligadis e picante. La noghera la gnen coltivada apunto par le noss, de le quale al ghito al gnen doperà par magnar, par far dolci e anca par far ojo. Al ghito, se al è sech, se el magna insieme de la so pelesina (che no se ghe donde de destacarla) e al à an gusto vagamente dols e picante. Se invese se magna la noss pena cheta do da la noghera, cognen destacarghe la pelesina da el ghito, senò la insende massa.


Controło de autoritàLCCN (ENsh85144971 · GND (DE4189026-7
Traesto fora da Wikipèdia - L'ençiclopedia łìbara e cołaboradiva in łéngua Vèneta "https://vec.wikipedia.org/w/index.php?title=Juglans_regia&oldid=975360"