Difarense intrà łe version de "Łéngua rusa"

Da Wikipedia, l'ençiclopedia libara.
[Version verifegà][Version verifegà]
Contenuto cancellato Contenuto aggiunto
VajotwoBot (discusion | contribusion)
p Robot: Sostitusion automatega (-[[File: +[[Imàjine:)
VajotwoBot (discusion | contribusion)
p Sostitusion varie
Riga 19: Riga 19:
|codice=ru}}
|codice=ru}}


El '''ruso''' (nome nativo '''русский язык''', ''russkij jazyk'' {{IPA|['ru.skʲɪj jɪ.'zɨk]}}) el xe na [[Lengoe slave|lengua slava]] oriental. El xe ƚa lengua uficial de ƚa [[Rusia]] e el xe parlà da 180 miƚioni de àneme cofà ƚengoa mare, 120 miƚioni cofà seconda ƚengoa.
El '''ruso''' (nome nativo '''русский язык''', ''russkij jazyk'' {{IPA|['ru.skʲɪj jɪ.'zɨk]}}) el xe na [[Lengoe slave|lengua slava]] oriental. El xe ła lengua uficial de ła [[Rusia]] e el xe parlà da 180 miłioni de àneme cofà łengoa mare, 120 miłioni cofà seconda łengoa.


Ƚa xe parlada da ƚa maxor parte de ƚa popoƚasion de ƚa Rusia, e da de ƚe minoranse in scuaxi tuti ƚi paexi che ƚi faseva parte de ƚa Union Sovietega.
Ła xe parlada da ła maxor parte de ła popołasion de ła Rusia, e da de łe minoranse in scuaxi tuti łi paexi che łi faseva parte de ła Union Sovietega.
Ƚa xe ƚengua ofisial in [[Rusia]], [[Bielorussia|Rusia bianca]], [[Kazakistan|Cosachia]], [[Kirghizistan|Kirghisia]] e [[Tagikistan|Tagikia]].<br/>
Ła xe łengua ofisial in [[Rusia]], [[Bielorussia|Rusia bianca]], [[Kazakistan|Cosachia]], [[Kirghizistan|Kirghisia]] e [[Tagikistan|Tagikia]].<br/>


Ƚa xe stada 'na ƚengua de gran inportansa int'el XX secoƚo.
Ła xe stada 'na łengua de gran inportansa int'el XX secoło.
Ƚa xe una de ƚe ƚengue ofisiaƚi de ƚa [[ONU|Organisasion de ƚe Nasion Unìe]].
Ła xe una de łe łengue ofisiałi de ła [[ONU|Organisasion de łe Nasion Unìe]].


==Carateristiche de ƚa ƚengua==
==Carateristiche de ła łengua==
Sta ƚengua ƚe se ga desviƚupà da el slavonico, de el cual ƚa ga mantegnuo ƚa strutura sintatica-infesionale ƚe raixe de el ƚesico, ma el ga integrà molte paroƚe de el ƚesico internasional.
Sta łengua łe se ga desviłupà da el slavonico, de el cual ła ga mantegnuo ła strutura sintatica-infesionale łe raixe de el łesico, ma el ga integrà molte parołe de el łesico internasional.
El ruso el ga de ƚe carateristeghe tipeghe de ƚe ƚengue slave orientaƚi, cofà ƚa ''epntesi'' (o in ruso полногласие, ''polnoglasie''): el inserimento de vocaƚi intra ƚi grupi consonanteghi, che ƚi evita ƚa pronunsia de do consonanti tacae; sto fenomeno el xe scominsià int'el XV secoƚo, anca se el ga subio de ƚe modifeghe sia giografeghe che diacroneghe.
El ruso el ga de łe carateristeghe tipeghe de łe łengue slave orientałi, cofà ła ''epntesi'' (o in ruso полногласие, ''polnoglasie''): el inserimento de vocałi intra łi grupi consonanteghi, che łi evita ła pronunsia de do consonanti tacae; sto fenomeno el xe scominsià int'el XV secoło, anca se el ga subio de łe modifeghe sia giografeghe che diacroneghe.


El xe 'na ƚengua non tonal; ƚe vocaƚi miga asentae ƚe xe brevi e ridote.
El xe 'na łengua non tonal; łe vocałi miga asentae łe xe brevi e ridote.


===Alfabeto e pronunsia===
===Alfabeto e pronunsia===
El vien scrito co ƚe 33 ƚetare de el alfabeto siriƚico.
El vien scrito co łe 33 łetare de el alfabeto siriłico.
{| border="0" rules="all" style="border: 1px solid #999; background-color:#FFFFFF"
{| border="0" rules="all" style="border: 1px solid #999; background-color:#FFFFFF"
|- align="center" bgcolor="#cccccc"
|- align="center" bgcolor="#cccccc"
! Majuscuƚa || Minuscoƚa || Nome || Transliterasion || Pronunsia<br />(API)
! Majuscuła || Minuscoła || Nome || Transliterasion || Pronunsia<br />(API)
|-
|-
| align="center" style="font-size:large" | [[А]] || align="center" style="font-size:large" | а || ''a'' || a || [a]
| align="center" style="font-size:large" | [[А]] || align="center" style="font-size:large" | а || ''a'' || a || [a]
Riga 94: Riga 94:
| align="center" style="font-size:large" | [[Щ]] || align="center" style="font-size:large" | щ || ''šča'' || ŝ, šč, chtch || [ʃʲʧʲ]
| align="center" style="font-size:large" | [[Щ]] || align="center" style="font-size:large" | щ || ''šča'' || ŝ, šč, chtch || [ʃʲʧʲ]
|-
|-
| align="center" style="font-size:large" | [[Ъ]] || align="center" style="font-size:large" | ъ || ''tvjordyj znak''|| ”, " || - [palataƚixasion]
| align="center" style="font-size:large" | [[Ъ]] || align="center" style="font-size:large" | ъ || ''tvjordyj znak''|| ”, " || - [palatałixasion]
|-
|-
| align="center" style="font-size:large" | [[Ы]] || align="center" style="font-size:large" | ы || ''jery''|| y || [ɨ]
| align="center" style="font-size:large" | [[Ы]] || align="center" style="font-size:large" | ы || ''jery''|| y || [ɨ]
|-
|-
| align="center" style="font-size:large" | [[Ь]] || align="center" style="font-size:large" | ь || ''mjahkij znak''|| ’, ' || + [palataƚixasion]
| align="center" style="font-size:large" | [[Ь]] || align="center" style="font-size:large" | ь || ''mjahkij znak''|| ’, ' || + [palatałixasion]
|-
|-
| align="center" style="font-size:large" | [[Э]] || align="center" style="font-size:large" | э || ''è oborotnoje''|| è, ė, e || [ɛ]
| align="center" style="font-size:large" | [[Э]] || align="center" style="font-size:large" | э || ''è oborotnoje''|| è, ė, e || [ɛ]
Riga 107: Riga 107:
|}
|}


==Ƚiteratura==
==Łiteratura==
Intra ƚi autori che ƚi ga scrito in sta ƚengua se ricorda Puškin, Gogol, [[Fëdor Dostoevskij|Dostoevskij]] e [[Lev Tolstoj|Tolstoj]].
Intra łi autori che łi ga scrito in sta łengua se ricorda Puškin, Gogol, [[Fëdor Dostoevskij|Dostoevskij]] e [[Lev Tolstoj|Tolstoj]].


==Coƚegamenti esterni==
==Cołegamenti esterni==
*{{en}} [http://www-01.sil.org/iso639-3/documentation.asp?id=rus SIL.org]
*{{en}} [http://www-01.sil.org/iso639-3/documentation.asp?id=rus SIL.org]
*{{en}}{{fr}} [http://www.lexilogos.com/russe_langue_dictionnaires.htm Ƚista de risorse in ƚinia]
*{{en}}{{fr}} [http://www.lexilogos.com/russe_langue_dictionnaires.htm Łista de risorse in łinia]
*{{ru}}{{en}} [http://www.russki-mat.net/trans.htm Tavoƚa de trasliterasion] .
*{{ru}}{{en}} [http://www.russki-mat.net/trans.htm Tavoła de trasliterasion] .
*{{en}} [http://www.rusklaviatura.com Trasliterasion in ƚinia]
*{{en}} [http://www.rusklaviatura.com Trasliterasion in łinia]
*{{it}} [http://www.linginfo.it/ita/support/keyboard/ Tastiera rusa virtual]
*{{it}} [http://www.linginfo.it/ita/support/keyboard/ Tastiera rusa virtual]



Version de le 23:17, 14 oto 2020

Infobox de Łéngua Łéngua rusa
русский язык‎ Cànbia el vałor in Wikidata

Cànbia el vałor in Wikidata
Nome locaƚeрусский язык‎
Tipołéngua viva, łéngua e łéngua naturałe Cànbia el vałor in Wikidata
Parlà inRusia ed altrove.
Autòctono derusi Cànbia el vałor in Wikidata
Parlanti
Totałe180 milioni (2019 Cànbia el vałor in Wikidata)
Caratarìsteghe
Scrituraalfabeto russo e alfabeto sirìłego
Clasifegasion lenguìstega
łéngua umana
łéngue indoeoropee
łéngue baltoslave
łéngue slave
łéngue slave orientałi Cànbia el vałor in Wikidata
Regoƚà daRussian Language Institute (en) Traduzi Cànbia el vałor in Wikidata
Vulnerabiłità1 segura Cànbia el vałor in Wikidata
Istòriastoria della lingua russa (it) Traduzi Cànbia el vałor in Wikidata
Còdazi
ISO 639-1ru
ISO 639-2rus
ISO 639-3rus Cànbia el vałor in Wikidata
SILRUS
Glottologruss1263 Cànbia el vałor in Wikidata
Linguasphere53-AAA-ea Cànbia el vałor in Wikidata
Ethnologuerus Cànbia el vałor in Wikidata
ASCL3402 Cànbia el vałor in Wikidata
IETFru Cànbia el vałor in Wikidata
Destribusion zeogràfega

Distribusion giografega de el ruso


El ruso (nome nativo русский язык, russkij jazyk ['ru.skʲɪj jɪ.'zɨk] ) el xe na lengua slava oriental. El xe ła lengua uficial de ła Rusia e el xe parlà da 180 miłioni de àneme cofà łengoa mare, 120 miłioni cofà seconda łengoa.

Ła xe parlada da ła maxor parte de ła popołasion de ła Rusia, e da de łe minoranse in scuaxi tuti łi paexi che łi faseva parte de ła Union Sovietega. Ła xe łengua ofisial in Rusia, Rusia bianca, Cosachia, Kirghisia e Tagikia.

Ła xe stada 'na łengua de gran inportansa int'el XX secoło. Ła xe una de łe łengue ofisiałi de ła Organisasion de łe Nasion Unìe.

Carateristiche de ła łengua

Sta łengua łe se ga desviłupà da el slavonico, de el cual ła ga mantegnuo ła strutura sintatica-infesionale łe raixe de el łesico, ma el ga integrà molte parołe de el łesico internasional. El ruso el ga de łe carateristeghe tipeghe de łe łengue slave orientałi, cofà ła epntesi (o in ruso полногласие, polnoglasie): el inserimento de vocałi intra łi grupi consonanteghi, che łi evita ła pronunsia de do consonanti tacae; sto fenomeno el xe scominsià int'el XV secoło, anca se el ga subio de łe modifeghe sia giografeghe che diacroneghe.

El xe 'na łengua non tonal; łe vocałi miga asentae łe xe brevi e ridote.

Alfabeto e pronunsia

El vien scrito co łe 33 łetare de el alfabeto siriłico.

Majuscuła Minuscoła Nome Transliterasion Pronunsia
(API)
А а a a [a]
Б б be b [b] ~ [bʲ]
В в ve v [v] ~ [vʲ]
Г г ge g [g] ~ [gʲ]
Д д de d [d] ~ [dʲ]
Е е je e, è, ye [ʲɛ]
Ё ё jo o, yo [ʲo]
Ж ж že ž, j, zh [ʒ]
З з ze z [z] ~ [zʲ]
И и i i [i]
Й й i s kratkoj j, y, ĭ [j]
К к ka k [k] ~ [kʲ]
Л л el l [ɫ] ~ [ʎ]
М м em m [m] ~ [mʲ]
Н н en n [n] ~ [nʲ]
О о o o [o]
П п pe p [p] ~ [pʲ]
Р р er r [r] ~ [rʲ]
С с es s [s] ~ [sʲ]
Т т te t [t] ~ [tʲ]
У у u u [u]
Ф ф ef f [f] ~ [fʲ]
Х х ha h, kh [x] ~ [xʲ]
Ц ц ce c, ts͡ [ʦ]
Ч ч če č, tch [ʧʲ]
Ш ш ša š, ch [ʃ]
Щ щ šča ŝ, šč, chtch [ʃʲʧʲ]
Ъ ъ tvjordyj znak ”, " - [palatałixasion]
Ы ы jery y [ɨ]
Ь ь mjahkij znak ’, ' + [palatałixasion]
Э э è oborotnoje è, ė, e [ɛ]
Ю ю ju û, you, iu, iu͡ [ʲu]
Я я ja â, ya, ia, ia͡ [ʲa]

Łiteratura

Intra łi autori che łi ga scrito in sta łengua se ricorda Puškin, Gogol, Dostoevskij e Tolstoj.

Cołegamenti esterni

(RU)

(EN) Tavoła de trasliterasion .


Controło de autoritàLCCN (ENsh85115971 · GND (DE4051038-4 · BNF (FRcb11932810g (data) · BNE (ESXX527767 (data) · NDL (ENJA00569746
Traesto fora da Wikipèdia - L'ençiclopedia łìbara e cołaboradiva in łéngua Vèneta "https://vec.wikipedia.org/w/index.php?title=Łéngua_rusa&oldid=902051"