Difarense intrà łe version de "Tunizìa"
[Version verifegà] | [Version verifegà] |
p Spostada int'el ordene de la categoria |
Nessun oggetto della modifica |
||
Riga 2: | Riga 2: | ||
|nomeCorrente = Tunixìa |
|nomeCorrente = Tunixìa |
||
|nomeCompleto = Repùprica de Tunixìa |
|nomeCompleto = Repùprica de Tunixìa |
||
|nomeUfficiale = |
|nomeUfficiale = الجمهورية التونسية |
||
|linkBandiera = Flag of Tunisia.svg |
|linkBandiera = Flag of Tunisia.svg |
||
|paginaBandiera = Bandiera tunisina |
|paginaBandiera = Bandiera tunisina |
||
Riga 10: | Riga 10: | ||
|linkMappa = Tunisia sm03.png |
|linkMappa = Tunisia sm03.png |
||
|motto = órdene, łibartà, justisia |
|motto = órdene, łibartà, justisia |
||
|lingua = [[lengua araba| |
|lingua = [[lengua araba|àrabo]] |
||
|capitale = [[Túnixi|Tunisi]] |
|capitale = [[Túnixi|Tunisi]] |
||
|capitaleAbitanti = 674.100 |
|capitaleAbitanti = 674.100 |
||
|capitaleAbitantiAnno = 1994 |
|capitaleAbitantiAnno = 1994 |
||
|governo = [[Repùblica Presidensiałe| |
|governo = [[Repùblica Presidensiałe|repùbrica presidensiàł]] |
||
|presidente = |
|presidente = Moncef Marzouki |
||
|primoMinistro = |
|primoMinistro = Mehdi Jomaa |
||
|indipendenza = |
|indipendenza = da ła [[Fransa|Francia]], [[20 de marso]] [[1956]] |
||
|ingressoONU = |
|ingressoONU = |
||
|superficieTotale = 163.610 |
|superficieTotale = 163.610 |
||
Riga 28: | Riga 28: | ||
|continente = [[Àfrica|Africa]] |
|continente = [[Àfrica|Africa]] |
||
|orario = [[Tenpo Coordenà Universałe|UTC]] +1 |
|orario = [[Tenpo Coordenà Universałe|UTC]] +1 |
||
|valuta = |
|valuta = dìnaro tunixìn |
||
|PIL= 83.673 |
|PIL= 83.673 |
||
|PILValuta= $ |
|PILValuta= $ |
||
Riga 44: | Riga 44: | ||
|telefono = +216 |
|telefono = +216 |
||
|targa = TN |
|targa = TN |
||
|inno = |
|inno = ''Himat Al Hima''<br> |
||
''Ala Khallidi'' |
|||
|festa = |
|festa = [[20 de marso]] |
||
|note = <!-- note libere --> |
|note = <!-- note libere --> |
||
}} |
}} |
||
La '''Tunixìa''', ufisialmente la '''Repùprica de Tunixìa''' (in [[lengua araba|àrabo]] الجمهورية التونسية, ''al-Jumhūriyya al-Tūnusiyya''), xe on Stato de l’[[Africa|África]] de el nord, parte de el [[Maghreb]].<br> |
|||
El confina co ł’[[Algeria]] a ovest e co ła [[Łibia|Libia]] a sudest; la xe bagnada da el [[Mar Mediteraneo]] a nordest. |
|||
⚫ | |||
La '''Tunixìa''' (in àrabo الجمهورية التونسية, ke sarave "al-Jumhūriyya al-Tūnusiyya"), xe on Stato de l’África de el nord. El confina co ł’[[Algeria]], ła [[Łibia|Libia]] e co el [[Mar Mediteraneo]]. La majorìa de la popołasión xe muxułmana. I tunixini parla àrabo e francexe. La Tunixìa ła fa parte de el [[Maghreb]]. |
|||
La costa la xe rica de acua. |
|||
⚫ | |||
== Storia == |
== Storia == |
||
{{varda anca|Storia de la Tunixia}} |
{{varda anca|Storia de la Tunixia}} |
||
=== Antighità === |
|||
⚫ | |||
In Tunixìa ghera òmeni preistorici fin da el pałeołìtico. |
|||
El primo pòpoło ca se conose xe i [[berberi]]. |
|||
A ła fin de el periodo romàn, i vandałi ga invadesto Cartàxene e i xe restài fin a el [[533]]. Nte el 533, el xeneràl bizantìn Bełixario ga concoistá tuto el nord Africa. Doxento ani dopo, i Árabi xe rivá e i xe restài fin ke i xe rivài i Turchi de l’[[inpero Otoman|impero otoman]] en tel [[1574]]. En tel [[1705]] ghe stá ła fondasión de ła dinastìa Husaynide ke ł’á reñá fin a el [[1957]], anca se da el [[1881]] i francexi ga stabilì on protetorato. La Tunixìa xe deventá indipendente el [[20 de marso]] [[1956]] e ła Repùbrica l’è stá proclamá el [[25 de lujo]] del [[1957]]. El primo prexidente xe stá Habib Bourguiba, deposto con on colpo de Stato nel [[1987]] da el xeneràl Zine El-Abidine Ben Ali. |
|||
⚫ | |||
⚫ | |||
La łota co Roma xe ndá vanti da el [[264 a.C.|264]] a el [[146 a.C.]] e xe fenìa co la distrusión de Cartàxene. I romani ga ricostruìo la çitá e i ła ga fata deventàr ła prima provinçia africana. |
|||
⚫ | |||
A ła fin de el periodo romàn, i vandałi ga invadesto Cartàxene e i xe restài fin a el [[533]].<br> |
|||
Nte el 533, el xeneràl bizantìn Bełixario ga concoistá tuto el nord Africa.<br> |
|||
Doxento ani dopo, i Árabi. |
|||
I Árabi xe restài fin ke i xe rivài i Turchi de l’[[inpero Otoman|impero otoman]] en tel [[1574]]. |
|||
=== Modernità === |
|||
En tel [[1705]] ghe stá ła fondasión de ła dinastìa Husaynide. |
|||
Da el [[1881]] i francexi ga stabilì on protetorato. |
|||
=== Indipendensa === |
|||
La Tunixìa xe deventá indipendente el 20 de marso [[1956]] e ła Repùbrica l’è stá proclamá el 25 de lujo del [[1957]]<ref> |
|||
fin a sto momento ł’á reñá ła dinastìa Husaynide.</ref>.<br> |
|||
El primo prexidente xe stá Habib Bourguiba, deposto con on colpo de Stato nel [[1987]] da el xeneràl Zine El-Abidine Ben Ali. |
|||
== Economia == |
== Economia == |
||
L’agricoltura xe praticá su la costa (gran, formenton, biada). |
L’agricoltura xe praticá su la costa (gran, formenton, biada).<br> |
||
La Tunixìa xe el sesto produtór mondiàl de fosfati. |
|||
Ła industria (tèsile, prodoti petrołìferi) xe en crézita. |
|||
== Demografia == |
|||
La majorìa de la popołasión xe muxułmana. |
|||
I tunixini parla [[lengua araba|àrabo]] e francexe. |
|||
== Note == |
|||
<references/> |
|||
{{Sucesion|titolo=Stati par [[indice de svilupo uman]]|periodo=94° posto|precedente=[[Algeria]]|successivo=[[Tonga]]}} |
{{Sucesion|titolo=Stati par [[indice de svilupo uman]]|periodo=94° posto|precedente=[[Algeria]]|successivo=[[Tonga]]}} |
Version de le 15:39, 23 zen 2015
La Tunixìa, ufisialmente la Repùprica de Tunixìa (in àrabo الجمهورية التونسية, al-Jumhūriyya al-Tūnusiyya), xe on Stato de l’África de el nord, parte de el Maghreb.
El confina co ł’Algeria a ovest e co ła Libia a sudest; la xe bagnada da el Mar Mediteraneo a nordest.
Giografia
La costa la xe rica de acua.
El 40% del teritorio xe nte el dexerto de el Sahara. La costa la xe fèrtile.
Storia
Par savèrghene de pì, vardarse ła voxe Storia de la Tunixia. |
Antighità
In Tunixìa ghera òmeni preistorici fin da el pałeołìtico.
El primo pòpoło ca se conose xe i berberi.
I fenici xe rivá su nte łe coste de ła Tunixìa e i ga fondá Cartàxene nte el 814 a.C.. Cartàxene l’è deventá na potensa comerçiàł e militàr in pochi ani e sa mexo a concoistàr i paexi de el Mediteraneo.
La łota co Roma xe ndá vanti da el 264 a el 146 a.C. e xe fenìa co la distrusión de Cartàxene. I romani ga ricostruìo la çitá e i ła ga fata deventàr ła prima provinçia africana.
A ła fin de el periodo romàn, i vandałi ga invadesto Cartàxene e i xe restài fin a el 533.
Nte el 533, el xeneràl bizantìn Bełixario ga concoistá tuto el nord Africa.
Doxento ani dopo, i Árabi.
I Árabi xe restài fin ke i xe rivài i Turchi de l’impero otoman en tel 1574.
Modernità
En tel 1705 ghe stá ła fondasión de ła dinastìa Husaynide.
Da el 1881 i francexi ga stabilì on protetorato.
Indipendensa
La Tunixìa xe deventá indipendente el 20 de marso 1956 e ła Repùbrica l’è stá proclamá el 25 de lujo del 1957[28].
El primo prexidente xe stá Habib Bourguiba, deposto con on colpo de Stato nel 1987 da el xeneràl Zine El-Abidine Ben Ali.
Economia
L’agricoltura xe praticá su la costa (gran, formenton, biada).
La Tunixìa xe el sesto produtór mondiàl de fosfati.
Ła industria (tèsile, prodoti petrołìferi) xe en crézita.
Demografia
La majorìa de la popołasión xe muxułmana.
I tunixini parla àrabo e francexe.
Note
- ↑ URL de refarensa: https://www.britannica.com/place/Tunisia.
- ↑ Declarà da: Constitution of Tunisia. Sesion del documento: 1.
- ↑ URL de refarensa: https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/ts.html.
- ↑ URL de refarensa: https://www.oic-oci.org/states/?lan=en. Data de consultasion: 29 de otobre del 2022.
- ↑ URL de refarensa: http://www.imo.org/en/About/Membership/Pages/MemberStates.aspx.
- ↑ URL de refarensa: http://www.imf.org/external/country/index.htm.
- ↑ URL de refarensa: http://www2.unwto.org/members/states.
- ↑ URL de refarensa: https://www.iaea.org/about/memberstates.
- ↑ URL de refarensa: http://www.wipo.int/treaties/en/remarks.jsp?cnty_id=163C.
- ↑ URL de refarensa: https://www.interpol.int/Member-countries/World. Editor: Interpol. Data de consultasion: 7 de disenbre del 2017.
- ↑ URL de refarensa: https://www.opcw.org/about-opcw/member-states/. Editor: Organizasion par ła Proibision de łe Arme Chìmeghe. Data de consultasion: 7 de disenbre del 2017.
- ↑ URL de refarensa: https://www.iho.int/srv1/index.php?option=com_wrapper&view=wrapper&Itemid=452&lang=en. Editor: Organizasion Idrogràfega Internasionałe. Data de consultasion: 8 de disenbre del 2017.
- ↑ URL de refarensa: http://www.unesco.org/eri/cp/ListeMS_Indicators.asp.
- ↑ URL de refarensa: http://www.upu.int/en/the-upu/member-countries.html. Data de consultasion: 4 de majo del 2019.
- ↑ URL de refarensa: https://www.itu.int/online/mm/scripts/gensel8. Data de consultasion: 4 de majo del 2019.
- ↑ URL de refarensa: http://icdo.org/who-we-are/members/member-states.html. Data de consultasion: 11 de majo del 2020.
- ↑ URL de refarensa: https://public.wmo.int/en/members/tunisia. Data de consultasion: 26 de majo del 2020.
- ↑ URL de refarensa: https://www.who.int/choice/demography/by_country/en/. Data de consultasion: 21 de lujo del 2020.
- ↑ URL de refarensa: https://www.wcoomd.org/-/media/wco/public/global/pdf/about-us/wco-members/list-of-members-with-membership-date.pdf. Data de consultasion: 16 de marso del 2024. Pajina: 7. Sostiene il qualificatore: data del scumìsio.
- ↑ URL de refarensa: https://data.worldbank.org/indicator/NY.GDP.MKTP.CD. Editor: Banca Mondiałe. Data de consultasion: 26 de agosto del 2023.
- ↑ 21,0 21,1 voze de refarensahdr.undp.org.
- ↑ URL de refarensa: http://data.worldbank.org/indicator/SL.UEM.TOTL.ZS.
- ↑ URL de refarensa: http://www.lincmad.com/world.html.
- ↑ 24,0 24,1 voze de refarensaitu.int.
- ↑ 25,0 25,1 voze de refarensaitu.int.
- ↑ 26,0 26,1 26,2 URL de refarensa: https://www.iso.org/obp/ui/#iso:code:3166:TN.
- ↑ 27,0 27,1 voze de refarensaiec.ch.
- ↑ fin a sto momento ł’á reñá ła dinastìa Husaynide.
Stati par indice de svilupo uman |
||
Cuel prima | Cuel daspò | |
Algeria | 94° posto | Tonga |