Difarense intrà łe version de "Diałeto primierot"
[Version verifegà] | [Version verifegà] |
Contenuto cancellato Contenuto aggiunto
p →Carateristeghe: Corezion |
Spostà su Gramàtica primieròta |
||
Riga 28: | Riga 28: | ||
==Carateristeghe == |
==Carateristeghe == |
||
'''Par pì informaẑiói veđi [[Gramàtica primieròta]]'''. |
|||
Se vedon la storia del Primiér, podon capir che 'l Primierot el é pì vesìn al [[Diałeto vèneto setentrional|dialeto feltrin]] che da quel del rest del [[Diałeto vèneto osidental|Trentin]]. |
Se vedon la storia del Primiér, podon capir che 'l Primierot el é pì vesìn al [[Diałeto vèneto setentrional|dialeto feltrin]] che da quel del rest del [[Diałeto vèneto osidental|Trentin]]. |
||
Riga 38: | Riga 40: | ||
**''l'[[Sguaso|aguàž]]'', ''el [[Bredoła|bedól]]'', ''el calìðen'', ''el [[Sester|ðèrlo]]''. |
**''l'[[Sguaso|aguàž]]'', ''el [[Bredoła|bedól]]'', ''el calìðen'', ''el [[Sester|ðèrlo]]''. |
||
== |
==Esenpi de la lengua== |
||
=== |
===I đì dela stemàna=== |
||
{| class="wikitable" |
|||
|- |
|||
! Verbo èser !! Verbo a(v)ér<ref>El canbia a seconda dele pronunce</ref> !! Verbo portàr !! Verbo créðer !! Verbo dromìr |
|||
|- |
|||
| Mi son || Mi ò || Mi porte || Mi créðe || Mi dròme |
|||
|- |
|||
| Ti ti se || Ti ti à || Ti ti porti || Ti ti creði || Ti ti dròmi |
|||
|- |
|||
| El/ela el/la é || El el à || El el porta || El el crét || El el dròm |
|||
|- |
|||
| Noi son || Noi (a)ón || Noi portón || Noi creðón || Noi dromión |
|||
|- |
|||
| Voi sé || Voi aé || Voi porté || Voi creðé || Voi dromì |
|||
|- |
|||
| Lori i é || Lori i à || Lori i porta || Lori i cret || Lori i dròm |
|||
|} |
|||
===Pasato=== |
|||
{| class="wikitable" |
|||
|- |
|||
! Verbo èser !! Verbo a(v)ér !! Verbo portàr !! Verbo créðer !! Verbo dromìr |
|||
|- |
|||
| Mi ère || Mi é || Mi porté-e || Mi creðé-e || Mi dromìe |
|||
|- |
|||
| Ti ti èri || Ti ti éi || Ti ti portéi || Ti ti créði || Ti ti dromìi |
|||
|- |
|||
| El/ela el/la èra || El el éa || El el portéa || El el creðéa || El el dromìa |
|||
|- |
|||
| Noi arène || Noi ène || Noi portène || Noi creðène || Noi dromiène |
|||
|- |
|||
| Voi arèðe || Voi èðe || Voi portèðe || Voi credèðe / creðèðe || Voi dromièðe |
|||
|- |
|||
| Lori i èra || Lori i éa || Lori i portéa || Lori i creðéa || Lori i dromìa |
|||
|} |
|||
=== Forma interogatìva === |
|||
Par le frasi interogatìve va dontaða dopo 'l verbo na partižèla che la canbia a seconda dela persona, ma che la é uguale par tute le forme verbali. Ten sta tabela i esempi dei verbi èser e a(v)ér: |
|||
{| class="wikitable" |
|||
|- |
|||
! Verbo èser !! Verbo a(v)ér |
|||
|- |
|||
| Son-e ... ? || Ò-(p)e ... ? |
|||
|- |
|||
| Se-tu ... ? || a-tu ... ? |
|||
|- |
|||
| E-lo ... ? || a-lo ... ? |
|||
|- |
|||
| Son-e ... ? || On-e ... ? |
|||
|- |
|||
| Se-u ... ? || (A)e-u ... ? |
|||
|- |
|||
| E-li ... ? || A-li ... ? |
|||
|} |
|||
===Partižipio pasà=== |
|||
El partižipio pasà de solito el se fà đontandoghe ala radìs del verbo ''-ést'', ntela seconda cogniugažion e ''-ìst'',ntela terža. Ntel parlà parò i partižipi i vèn scurtađi: ad esenpio ''verdést'' devènta ''vèrt'' e ''rompìst'' devènta ''rot''. |
|||
Diversamente del taglian inveže, el partižipio dei verbi ausiliari el é diverso. |
|||
{| class="wikitable" |
|||
|- |
|||
! Verbo èser !! Verbo a(v)ér |
|||
|- |
|||
| Stàt || Bù (A)'''vu'''(to) |
|||
|} |
|||
==Esempi de la lengua== |
|||
===I dì dela stemàna=== |
|||
Luni, Marti, Mèrcol, Dòbia, Vèndre, Sàbo, Domenega. |
Luni, Marti, Mèrcol, Dòbia, Vèndre, Sàbo, Domenega. |
||
Riga 129: | Riga 65: | ||
* En milion |
* En milion |
||
* En miliardo |
* En miliardo |
||
=== |
===Provèrbi=== |
||
*Meio brusàr en paes che perder le tradižion |
*Meio brusàr en paes che perder le tradižion |
||
Riga 144: | Riga 80: | ||
*Se la piova la vien de San Martin, la vien col scudelìn. |
*Se la piova la vien de San Martin, la vien col scudelìn. |
||
===Scioglilengua e |
===Scioglilengua e filastròche=== |
||
*Žento žeste de žeule marže. |
*Žento žeste de žeule marže. |
||
*Tirìn, tirìn, tirìna / la vècia Giacomina /la lava le scudèle, /la salva le pì brute, /la romp le pì bèle, /despò la và in piaza, /la crompa la salata, /la tasta se la é bona /col far de 'na parona /e tuti i la minciona. / |
*Tirìn, tirìn, tirìna / la vècia Giacomina /la lava le scudèle, /la salva le pì brute, /la romp le pì bèle, /despò la và in piaza, /la crompa la salata, /la tasta se la é bona /col far de 'na parona /e tuti i la minciona. / |
||
Riga 151: | Riga 87: | ||
*Livio Tissot, ''Dizionario primierotto'', ed. Manfrini, 1996. |
*Livio Tissot, ''Dizionario primierotto'', ed. Manfrini, 1996. |
||
*''Primiero ieri e oggi''. |
*''Primiero ieri e oggi''. |
||
==Note== |
|||
<references/> |
|||
==Voxi corełade== |
==Voxi corełade== |
Version de le 16:12, 19 avr 2013
Tipo | dialèto |
---|---|
Diałeto de | vèneto |
Parlà in | Itàłia |
Parlanti | |
Totałe | 10 000 su par do |
Caratarìsteghe | |
Clasifegasion lenguìstega | |
łéngua umana łéngue indoeoropee łéngue itàłeghe łéngue romanze łéngue ìtało-osidentałi vèneto vèneto nordegno |
El Primieròt el é en diałeto vèneto setentrional, parlà nte la Val de Primiér, ntel Trentin.
Carateristeghe
Par pì informaẑiói veđi Gramàtica primieròta.
Se vedon la storia del Primiér, podon capir che 'l Primierot el é pì vesìn al dialeto feltrin che da quel del rest del Trentin.
Tra i carateristeghe pì importanti ghe n'é:
- La pronunžia de /θ/ con /ž/ (ingles:Think), compagn al belumat e al feltrin
- La pronuncia de /dz/ e de /d/ con /ð/.
- La conversion de žerti nomi che in taglian i é in maschile, al femminile:
- la lat, la sàngue, la sòn, la giaž.
- La conversion de žerti nomi che in taglian i è in feminile, al maschile:
Esenpi de la lengua
I đì dela stemàna
Luni, Marti, Mèrcol, Dòbia, Vèndre, Sàbo, Domenega.
I mesi del àn
Ðegnèr, Feorèr Marž, Aorìl, Majo, Ðugn, Lujo, Agòst, Setenbre, Otobre, Novenbre, Deženbre.
I numari
- Un, Doi, Trei, Quatro, Žinque, Sie, Sete, Oto, Nòve, Diese.
- Úndese, Dòdese, Trèdese, Quatòrdese, Quìndese, Sèdese, Dissète, Disdòto, Disnòve, Vinti.
- Trenta
- Quaranta
- Žinquanta
- Sesanta
- Setanta
- Otanta
- Novanta
- Žènto
- Dosènto
- Mili
- Domili
- Diesemili
- Žèntomili
- En milion
- En miliardo
Provèrbi
- Meio brusàr en paes che perder le tradižion
Proverbi contađini
- Se 'l Sass Maor el ha el capel, mola la falž e ciapa el restel.
- Se 'l Sass Maor el ha la žentura, el siegador el laora a man segura.
- De San Valantin se guerna senza lumin.
Proverbi meteorologici
- Se la piova la vien da Santa Catarina, ciapa el restel e camina.
- Se la piova la vien da la Žareda, la vien co la gheda.
- Se la piova la vien dal Pavion, piova a balon.
- Se la piova la vien del Schener, la vien col ster.
- Se la piova la vien de San Martin, la vien col scudelìn.
Scioglilengua e filastròche
- Žento žeste de žeule marže.
- Tirìn, tirìn, tirìna / la vècia Giacomina /la lava le scudèle, /la salva le pì brute, /la romp le pì bèle, /despò la và in piaza, /la crompa la salata, /la tasta se la é bona /col far de 'na parona /e tuti i la minciona. /
Bibliografia
- Livio Tissot, Dizionario primierotto, ed. Manfrini, 1996.
- Primiero ieri e oggi.