Difarense intrà łe version de "Diałeto primierot"

Da Wikipedia, l'ençiclopedia libara.
[Version verifegà][Version verifegà]
Contenuto cancellato Contenuto aggiunto
Riga 28: Riga 28:


==Carateristeghe ==
==Carateristeghe ==
'''Par pì informaẑiói veđi [[Gramàtica primieròta]]'''.

Se vedon la storia del Primiér, podon capir che 'l Primierot el é pì vesìn al [[Diałeto vèneto setentrional|dialeto feltrin]] che da quel del rest del [[Diałeto vèneto osidental|Trentin]].
Se vedon la storia del Primiér, podon capir che 'l Primierot el é pì vesìn al [[Diałeto vèneto setentrional|dialeto feltrin]] che da quel del rest del [[Diałeto vèneto osidental|Trentin]].


Riga 38: Riga 40:
**''l'[[Sguaso|aguàž]]'', ''el [[Bredoła|bedól]]'', ''el calìðen'', ''el [[Sester|ðèrlo]]''.
**''l'[[Sguaso|aguàž]]'', ''el [[Bredoła|bedól]]'', ''el calìðen'', ''el [[Sester|ðèrlo]]''.


==I verbi==
==Esenpi de la lengua==
===Presente===
===I đì dela stemàna===
{| class="wikitable"
|-
! Verbo èser !! Verbo a(v)ér<ref>El canbia a seconda dele pronunce</ref> !! Verbo portàr !! Verbo créðer !! Verbo dromìr
|-
| Mi son || Mi ò || Mi porte || Mi créðe || Mi dròme
|-
| Ti ti se || Ti ti à || Ti ti porti || Ti ti creði || Ti ti dròmi
|-
| El/ela el/la é || El el à || El el porta || El el crét || El el dròm
|-
| Noi son || Noi (a)ón || Noi portón || Noi creðón || Noi dromión
|-
| Voi sé || Voi aé || Voi porté || Voi creðé || Voi dromì
|-
| Lori i é || Lori i à || Lori i porta || Lori i cret || Lori i dròm
|}
===Pasato===
{| class="wikitable"
|-
! Verbo èser !! Verbo a(v)ér !! Verbo portàr !! Verbo créðer !! Verbo dromìr
|-
| Mi ère || Mi é || Mi porté-e || Mi creðé-e || Mi dromìe
|-
| Ti ti èri || Ti ti éi || Ti ti portéi || Ti ti créði || Ti ti dromìi
|-
| El/ela el/la èra || El el éa || El el portéa || El el creðéa || El el dromìa
|-
| Noi arène || Noi ène || Noi portène || Noi creðène || Noi dromiène
|-
| Voi arèðe || Voi èðe || Voi portèðe || Voi credèðe / creðèðe || Voi dromièðe
|-
| Lori i èra || Lori i éa || Lori i portéa || Lori i creðéa || Lori i dromìa
|}

=== Forma interogatìva ===
Par le frasi interogatìve va dontaða dopo 'l verbo na partižèla che la canbia a seconda dela persona, ma che la é uguale par tute le forme verbali. Ten sta tabela i esempi dei verbi èser e a(v)ér:

{| class="wikitable"
|-
! Verbo èser !! Verbo a(v)ér
|-
| Son-e ... ? || Ò-(p)e ... ?
|-
| Se-tu ... ? || a-tu ... ?
|-
| E-lo ... ? || a-lo ... ?
|-
| Son-e ... ? || On-e ... ?
|-
| Se-u ... ? || (A)e-u ... ?
|-
| E-li ... ? || A-li ... ?
|}

===Partižipio pasà===
El partižipio pasà de solito el se fà đontandoghe ala radìs del verbo ''-ést'', ntela seconda cogniugažion e ''-ìst'',ntela terža. Ntel parlà parò i partižipi i vèn scurtađi: ad esenpio ''verdést'' devènta ''vèrt'' e ''rompìst'' devènta ''rot''.
Diversamente del taglian inveže, el partižipio dei verbi ausiliari el é diverso.
{| class="wikitable"
|-
! Verbo èser !! Verbo a(v)ér
|-
| Stàt || Bù (A)'''vu'''(to)
|}

==Esempi de la lengua==
===I dì dela stemàna===
Luni, Marti, Mèrcol, Dòbia, Vèndre, Sàbo, Domenega.
Luni, Marti, Mèrcol, Dòbia, Vèndre, Sàbo, Domenega.


Riga 129: Riga 65:
* En milion
* En milion
* En miliardo
* En miliardo
===Proverbi===
===Provèrbi===
*Meio brusàr en paes che perder le tradižion
*Meio brusàr en paes che perder le tradižion


Riga 144: Riga 80:
*Se la piova la vien de San Martin, la vien col scudelìn.
*Se la piova la vien de San Martin, la vien col scudelìn.


===Scioglilengua e filastroche===
===Scioglilengua e filastròche===
*Žento žeste de žeule marže.
*Žento žeste de žeule marže.
*Tirìn, tirìn, tirìna / la vècia Giacomina /la lava le scudèle, /la salva le pì brute, /la romp le pì bèle, /despò la và in piaza, /la crompa la salata, /la tasta se la é bona /col far de 'na parona /e tuti i la minciona. /
*Tirìn, tirìn, tirìna / la vècia Giacomina /la lava le scudèle, /la salva le pì brute, /la romp le pì bèle, /despò la và in piaza, /la crompa la salata, /la tasta se la é bona /col far de 'na parona /e tuti i la minciona. /
Riga 151: Riga 87:
*Livio Tissot, ''Dizionario primierotto'', ed. Manfrini, 1996.
*Livio Tissot, ''Dizionario primierotto'', ed. Manfrini, 1996.
*''Primiero ieri e oggi''.
*''Primiero ieri e oggi''.

==Note==
<references/>


==Voxi corełade==
==Voxi corełade==

Version de le 16:12, 19 avr 2013


Infobox de Łéngua Diałeto primierot
Tipodialèto Cànbia el vałor in Wikidata
Diałeto devèneto Cànbia el vałor in Wikidata
Parlà inbandiera Itàłia
Parlanti
Totałe10 000 su par do
Caratarìsteghe
Clasifegasion lenguìstega
łéngua umana
łéngue indoeoropee
łéngue itàłeghe
łéngue romanze
łéngue ìtało-osidentałi
vèneto
vèneto nordegno Cànbia el vałor in Wikidata


El Primieròt el é en diałeto vèneto setentrional, parlà nte la Val de Primiér, ntel Trentin.

Carateristeghe

Par pì informaẑiói veđi Gramàtica primieròta.

Se vedon la storia del Primiér, podon capir che 'l Primierot el é pì vesìn al dialeto feltrin che da quel del rest del Trentin.

Tra i carateristeghe pì importanti ghe n'é:

  • La pronunžia de /θ/ con /ž/ (ingles:Think), compagn al belumat e al feltrin
  • La pronuncia de /dz/ e de /d/ con /ð/.
  • La conversion de žerti nomi che in taglian i é in maschile, al femminile:
    • la lat, la sàngue, la sòn, la giaž.
  • La conversion de žerti nomi che in taglian i è in feminile, al maschile:

Esenpi de la lengua

I đì dela stemàna

Luni, Marti, Mèrcol, Dòbia, Vèndre, Sàbo, Domenega.

I mesi del àn

Ðegnèr, Feorèr Marž, Aorìl, Majo, Ðugn, Lujo, Agòst, Setenbre, Otobre, Novenbre, Deženbre.

I numari

  • Un, Doi, Trei, Quatro, Žinque, Sie, Sete, Oto, Nòve, Diese.
  • Úndese, Dòdese, Trèdese, Quatòrdese, Quìndese, Sèdese, Dissète, Disdòto, Disnòve, Vinti.
  • Trenta
  • Quaranta
  • Žinquanta
  • Sesanta
  • Setanta
  • Otanta
  • Novanta
  • Žènto
  • Dosènto
  • Mili
  • Domili
  • Diesemili
  • Žèntomili
  • En milion
  • En miliardo

Provèrbi

  • Meio brusàr en paes che perder le tradižion

Proverbi contađini

  • Se 'l Sass Maor el ha el capel, mola la falž e ciapa el restel.
  • Se 'l Sass Maor el ha la žentura, el siegador el laora a man segura.
  • De San Valantin se guerna senza lumin.

Proverbi meteorologici

  • Se la piova la vien da Santa Catarina, ciapa el restel e camina.
  • Se la piova la vien da la Žareda, la vien co la gheda.
  • Se la piova la vien dal Pavion, piova a balon.
  • Se la piova la vien del Schener, la vien col ster.
  • Se la piova la vien de San Martin, la vien col scudelìn.

Scioglilengua e filastròche

  • Žento žeste de žeule marže.
  • Tirìn, tirìn, tirìna / la vècia Giacomina /la lava le scudèle, /la salva le pì brute, /la romp le pì bèle, /despò la và in piaza, /la crompa la salata, /la tasta se la é bona /col far de 'na parona /e tuti i la minciona. /

Bibliografia

  • Livio Tissot, Dizionario primierotto, ed. Manfrini, 1996.
  • Primiero ieri e oggi.

Voxi corełade

Colegamenti esterni

Traesto fora da Wikipèdia - L'ençiclopedia łìbara e cołaboradiva in łéngua Vèneta "https://vec.wikipedia.org/w/index.php?title=Diałeto_primierot&oldid=533679"