Difarense intrà łe version de "Łéngua afrikaans"

Da Wikipedia, l'ençiclopedia libara.
[Version verifegà][Version verifegà]
Contenuto cancellato Contenuto aggiunto
EmausBot (discusion | contribusion)
MerlIwBot (discusion | contribusion)
Riga 106: Riga 106:
[[nso:Afrikaans]]
[[nso:Afrikaans]]
[[oc:Afrikaans]]
[[oc:Afrikaans]]
[[pa:ਆਫ਼੍ਰੀਕਾਂਸ ਬੋਲੀ]]
[[pap:Afrikaans]]
[[pap:Afrikaans]]
[[pl:Język afrikaans]]
[[pl:Język afrikaans]]

Version de le 03:38, 1 oto 2012

Infobox de Łéngua Łéngua afrikaans
Afrikaans Cànbia el vałor in Wikidata
Nome locaƚeAfrikaans
Tipołéngua e łéngua viva Cànbia el vałor in Wikidata
Parlà inSudafrica, Namibia
Autòctono deBotswana, distretto Centrale (it) Traduzi, distretto di Ghanzi (it) Traduzi, distretto di Kgalagadi (it) Traduzi, distretto di Kgatleng (it) Traduzi, distretto Meridionale (it) Traduzi, Sudàfrica e Àfrica Austrałe Cànbia el vałor in Wikidata
Parlanti
TotałeMadrelingua: 6 milioni+
Seconda lengoa: 10 milioni+ (2016 Cànbia el vałor in Wikidata)
Caratarìsteghe
Scrituraalfabeto latin
Clasifegasion lenguìstega
łéngua umana
łéngue indoeoropee
łéngue zermàneghe
łéngue zermàneghe osidentałi
łéngue francònie
łéngue basofrancone Cànbia el vałor in Wikidata
Regoƚà daTaalkommissie (en) Traduzi Cànbia el vałor in Wikidata
Istòriahistoria del afrikáans (es) Traduzi Cànbia el vałor in Wikidata
Còdazi
ISO 639-1af
ISO 639-2afr
ISO 639-3afr
SILAFK
Glottologafri1274 Cànbia el vałor in Wikidata
Linguasphere52-ACB-ba Cànbia el vałor in Wikidata
Ethnologueafr Cànbia el vałor in Wikidata
ASCL1403 Cànbia el vałor in Wikidata
Linguist Listafr Cànbia el vałor in Wikidata
IETFaf Cànbia el vałor in Wikidata
Destribusion zeogràfega

Le province Sudafricane dove la magioranza de la popolazion la xe de marelengoa afrikaans


L’Afrikaans xe na lengoa indo-eoropea rivà da l’olandexe del XVIII sècolo. El xe nassùo inte la region del Cavo, in Sudafrica. El xe parlà in Sudafrica e Namibia, onde che el xe lengua ofizial, ma anca in Botswana, Angola, Swaziland, Zimbabwe, Togo e Zambia. Co la migrazion de sudafricani e zimbabueani de i ùltimi ani, se cata de le persone che le parla afrikaans in Inghiltera (100.000), in Australia (Perth) e in Canada (Toronto e Auckland). In Sudafrica, onde che ghe xe cerca oto migioni de persone che le parla l'afrikaans, el xe la lengua de i boeri e de i metizzi (coloured), spezialmente intee la region del Cavo.


Storia

L’afrikaans s'à desvilupà da l’olandexe meridional parlà da i coloni de Cità del Cavo fin dal 1652. Zà inte'l XIX sècolo i olandexi i considerava la lengua del Capo cofà un dialeto de la so lengua (Cape Dutch o Kitchen Dutch, co senso pezoratìo). L’afrikaans el ga anca vù de le influenze da le lengue de i altri coloni (franzese, todesco, scozzese), de popolazion che xe stà portae al Cavo cofà s·ciavi o marcanti (indiani, malesi, malgassi), e da le popolazion locai (khoi, san e popoli bantu). A la fin del XIX sècolo el xe stà reconossù cofà lengua, e dal 1925 cofà lengua ufizial del Sudafrica. L’afrikaans el xe la ùgnola lengua europea che la se gabia trasformà inte na lengua nova in Africa.

Traesto fora da Wikipèdia - L'ençiclopedia łìbara e cołaboradiva in łéngua Vèneta "https://vec.wikipedia.org/w/index.php?title=Łéngua_afrikaans&oldid=485937"