Difarense intrà łe version de "Falles"
[Revixion njiancora controłà] | [Revixion njiancora controłà] |
p r2.7.1) (Bot: Zonto: sv:Las Fallas |
p r2.7.2) (Bot: Canbio: sv:Les Falles |
||
Riga 52: | Riga 52: | ||
[[ro:Fallas]] |
[[ro:Fallas]] |
||
[[ru:Фальяс]] |
[[ru:Фальяс]] |
||
[[sv: |
[[sv:Les Falles]] |
Version de le 23:35, 28 maj 2012
Le falles le xe la setimana de festa de la cità de Valencia, durante le quale se pianta e se brusa le falles . Le vien celebrae anca inte altri municipi de la Comunità Valenziana.
Introduzion
In catelan medieval, la parola falla la servia par denomenar le torze se le vegneve colocae in cima a le tore de vizilanza. La riva dal ladin facula, torza. Inte'l Llibre dels Fets (Libro dei Fati), se cita che le trupe del re a Jaume le portava falles par iluminarse.
Le se caratariza fondamentalmente parché se pianta par le cale monumenti o sculture, denomenae falles, fetes, tradizionalmente, de fusta i cartró, malgrai che al dì de uncuò le vegna fate mazoritariamente in poliestare. Sti monumenti i ga da vegnar piantai zó ai 16 de marzo de matina (note del 15, la Plantà) e se le brusa quatro dì drioghe, la note del dì de San Bepi, a la mezanote (note de la cremà).
A Valencia esiste la Junta Central Fallera (Zonta Central de le Falles), che la organiza e la regola tuti i festezamenti. Esiste tante categorie par a la conpetizion de difarenti premi a le falles (zeneral, inzegno e grazia, ilumenamento, etc.) e se pianta do tipi de falles, quele normai o grande, e quele infantii, in corespondenza a l'esistenza de na fallera mazor e na fallera mazor infantil par ogni casal faller.
Galaria Falles
- 18/3/2005
-
Vista da la cal
-
Falleres e fallers
-
Na paella
-
Ninots de gorda i pintor
-
Falla ezizia par Carrer del convent de Jerusalem.
-
Falla infantil par Carrer del Poeta Altet.
-
La stessa falla brusada
-
La falla ezizia brusada