Difarense intrà łe version de "La (nota)"
[Version verifegà] | [Version verifegà] |
p r2.7.1) (Bot: Canbio: zh:A (音名) |
p r2.7.1) (Bot: Zonto: es:La (nota) |
||
Riga 19: | Riga 19: | ||
[[en:A (musical note)]] |
[[en:A (musical note)]] |
||
[[eo:A (muzika tono)]] |
[[eo:A (muzika tono)]] |
||
[[es:La (nota)]] |
|||
[[et:A (muusika)]] |
[[et:A (muusika)]] |
||
[[eu:La (musika nota)]] |
[[eu:La (musika nota)]] |
Version de le 03:24, 5 maj 2012
Note mùxicałi | ||
---|---|---|
Do | Re | Mi | Fa | Sol | La | Si | (Ut) |
El la 'l xè na nota mùxicałe de ła scała diatonega fondamentałe (l'unica scała priva de diexis e de bemołe, inte i so diversi sete modi) in particołare ła xè ła sesta nota de ła scała majior de Do, ma anca ła prima nota (ła tonica) de ła scała minore de La, ossia ła scała minore "fondamentałe", e in xenerałe 'l xè prexente in tuti i 7 modi de ła scała diatonega fondamentałe.
Ła frequensa del la sora el do sentrałe (la3 in Itałia, Spagna e Fransa, A4 inte ła notasion sientifega dell'altesa) ła xè definia par convension a 440 Hz, vałore stabilìo da ła conferensa internasionałe de Londra del 1939. In precedensa, se uxava speso łe frequense d 432 hertz e 435 Hz, ma, a seconda del posto, del periodo e del tipo de mùxega, el la3 'l podeva variar tra i 390 e 460 Hz (sol/si): ła prima ła xera ła frequensa del la dopàra in Fransa e a Roma inte 'l periodo baroco, ła seconda xera el tono da chiesa veneziano nel XVII secolo.
Łe frequense de tute łe altre note łe xè calcołàe a partir dal la3.
El la3 'l xè de fondamentałe inportansa, parché ła xè ła nota de i diapason. Al de fora dell'anbito mùxicałe, numeroxe aplicasion tecnighe i uxa el la3 come "frequensa standard", cofà el monoscopio de ła RAI e 'l tono de libaro del tełefono, che all'ocorensa i pòl esar dopàrai cofà diapason.
Inte ła notasion in uxo 'nte i paexi de łéngua inglexe e todésca, el la corisponde a ła nota A.