Difarense intrà łe version de "Buran"

Da Wikipedia, l'ençiclopedia libara.
[Revixion njiancora controłà][Revixion njiancora controłà]
Contenuto cancellato Contenuto aggiunto
Luckas-bot (discusion | contribusion)
p r2.7.1) (Bot: Zonto: fi:Burano
VajotwoBot (discusion | contribusion)
p Bot: Fixing redirects
Riga 22: Riga 22:
|valFestivo = [[11 de novenbre]]
|valFestivo = [[11 de novenbre]]
}}
}}
'''Buran''' ła xé un'[[ìxoła]] abitada de ła [[laguna de Venesia]]; ła xé parte del comun de [[Venesia]]. Ghe abita a ocio 2.700 persone e ła xé cołigada co un ponte al'ìxoła de [[Masorbo]].
'''Buran''' ła xé un'[[ixoła|ìxoła]] abitada de ła [[laguna Veneta|laguna de Venesia]]; ła xé parte del comun de [[Venesia]]. Ghe abita a ocio 2.700 persone e ła xé cołigada co un ponte al'ìxoła de [[Masorbo]].


El só nome el vien fora da ''Boreana'', nome de na de łe porte de ła sità romana de Altin, de quea posta a [[Nord]]-[[Est]], da indove rivava ła [[bora]]; a Buran, e 'nte łe visine ìxołe de Masorbo e de [[Torseo]], i xé scapai i abitanti de ła granda sità vèneta daspò l'invaxion dei [[Uni]] de [[Àtiła]].
El só nome el vien fora da ''Boreana'', nome de na de łe porte de ła sità romana de Altin, de quea posta a [[Nord]]-[[Est]], da indove rivava ła [[bora]]; a Buran, e 'nte łe visine ìxołe de Masorbo e de [[Torceło|Torseo]], i xé scapai i abitanti de ła granda sità vèneta daspò l'invaxion dei [[Uni]] de [[Àtiła]].


Ła xé conosùa per ła łavorasion artexanal dei [[merleto|merleti]] e anca per łe sò tipeghe caxe cołorae.
Ła xé conosùa per ła łavorasion artexanal dei [[merleto|merleti]] e anca per łe sò tipeghe caxe cołorae.
Riga 36: Riga 36:
{{legenda|#ff7f50|Teranova}}
{{legenda|#ff7f50|Teranova}}
]]
]]
Buran ła se cata 'nte ła [[Laguna Vèneta]] setentrional, a nord-est de [[Muran]], e ła xé cołigada a sta qua traverso el percorso da navegar del canal Bixato-canal Carbonera-scomenzera San Giàcomo. Datorno ła se slarga qualche formasion de [[pałù]], specie ła pałù de Santa Catarina, a sud-ovest, e ła pałù de Buran, a sud est. A nord ghe pasa el canal dei Borgognoni-canal de Buran, col qual se riva a [[Treporti]] (a sud) e [[Torseo]] (a nord). Sùbito a ovest se trova invese [[Masorbo]], a ła qual ła xé unìa traverso un ponte.
Buran ła se cata 'nte ła [[Laguna Veneta|Laguna Vèneta]] setentrional, a nord-est de [[Muran]], e ła xé cołigada a sta qua traverso el percorso da navegar del canal Bixato-canal Carbonera-scomenzera San Giàcomo. Datorno ła se slarga qualche formasion de [[pałù]], specie ła pałù de Santa Catarina, a sud-ovest, e ła pałù de Buran, a sud est. A nord ghe pasa el canal dei Borgognoni-canal de Buran, col qual se riva a [[Cavałin-Treporti|Treporti]] (a sud) e [[Torceło|Torseo]] (a nord). Sùbito a ovest se trova invese [[Masorbo]], a ła qual ła xé unìa traverso un ponte.


Ła xé costituìa da quatro ìxołe divixe da tre canałi dréntp, chei xé el rio Pontexeo, el rio Zueca e'l rio Teranova. Come Venesia, ła xé divixa in sinque sestièri, destinti dai sti canałi qua.<ref>In orìxene anca San Martin Sanca e San Martin Drita łe geran divixe da un canal, terà per reałixar ła via e ła piasa Galuppi che ghe xé ancuo.</ref>, sui quałi se baxa el sistema dei indirisi:
Ła xé costituìa da quatro ìxołe divixe da tre canałi dréntp, chei xé el rio Pontexeo, el rio Zueca e'l rio Teranova. Come Venesia, ła xé divixa in sinque sestièri, destinti dai sti canałi qua.<ref>In orìxene anca San Martin Sanca e San Martin Drita łe geran divixe da un canal, terà per reałixar ła via e ła piasa Galuppi che ghe xé ancuo.</ref>, sui quałi se baxa el sistema dei indirisi:
Riga 47: Riga 47:
== Istoria ==
== Istoria ==
[[File:Burano.JPG|left|250 px|thumb|Łe caxe cołorae]]
[[File:Burano.JPG|left|250 px|thumb|Łe caxe cołorae]]
El só nome el vegniria fora da ''Boreana'', un dei quartièri de ła sità romana de [[Altin]], o forse na de łe sóe porte (quea catada a nord-est, da indove ła rivava ła [[bora]]). Buran ła xé stada infati tirada su, come łe altre ìxołe visine, dai abitanti de sto séntro chei se ga mési in [[Laguna de Venesia|laguna]] per scapar da łe [[invaxion barbàreghe]], in particołar ai Uni de [[Àtiła]] e ai [[Longobardi]].
El só nome el vegniria fora da ''Boreana'', un dei quartièri de ła sità romana de [[Altin]], o forse na de łe sóe porte (quea catada a nord-est, da indove ła rivava ła [[bora]]). Buran ła xé stada infati tirada su, come łe altre ìxołe visine, dai abitanti de sto séntro chei se ga mési in [[laguna Veneta|laguna]] per scapar da łe [[invaxion barbàreghe]], in particołar ai Uni de [[Àtiła]] e ai [[Longobardi]].


Interesanti, ma forse sénsa baxe istòrega, łe ipòtexe che łe revarda l'orìxene del séntro dae dal'istòrego [[Jacopo Filiasi]] ([[1750]]-[[1829]]):
Interesanti, ma forse sénsa baxe istòrega, łe ipòtexe che łe revarda l'orìxene del séntro dae dal'istòrego [[Jacopo Filiasi]] ([[1750]]-[[1829]]):
Riga 55: Riga 55:
Le prime abitasion łe geran poste su [[pałafita|pałafite]] coi muri fati de [[Cana|cane]] e [[paltan]] e soło a partire dal'ano [[1000|Miłe]] łe xé stae tirae su caxe in [[quareło|quarełi]]. Buran ła podeva goder anca de un clima bon e san grasie a na serta ventiłasion che ła mandava via ła [[małaria]]. El governo local, de tipo [[Comun medieval|comunal]], el xé caxuo bastansa presto soto l'influensa de [[Venesia]] a ła qual el xé restà sénpre ligà.
Le prime abitasion łe geran poste su [[pałafita|pałafite]] coi muri fati de [[Cana|cane]] e [[paltan]] e soło a partire dal'ano [[1000|Miłe]] łe xé stae tirae su caxe in [[quareło|quarełi]]. Buran ła podeva goder anca de un clima bon e san grasie a na serta ventiłasion che ła mandava via ła [[małaria]]. El governo local, de tipo [[Comun medieval|comunal]], el xé caxuo bastansa presto soto l'influensa de [[Venesia]] a ła qual el xé restà sénpre ligà.


El xé stà comun autònomo fin al [[1923]], ano 'ntel qual ła xé stada mesa drénto Venesia, co [[Muran]] e [[Pełestrina]]. El só teritorio el se slargava anca su [[Cavałin-Treporti]] e su łe ìxołe de [[Masorbo]], [[Torseo]], [[Ìxoła de Santa Cristina|Santa Cristina]], [[Montiron]], [[Ła Cura]], [[San Francesco del Dexerto]].
El xé stà comun autònomo fin al [[1923]], ano 'ntel qual ła xé stada mesa drénto Venesia, co [[Muran]] e [[Pełestrina]]. El só teritorio el se slargava anca su [[Cavałin-Treporti]] e su łe ìxołe de [[Masorbo]], [[Torceło|Torseo]], [[Ìxoła de Santa Cristina|Santa Cristina]], [[Montiron]], [[Ła Cura]], [[San Francesco del Dexerto]].


== Notasion ==
== Notasion ==

Version de le 20:54, 15 xug 2011

Modeło:Frazione Buran ła xé un'ìxoła abitada de ła laguna de Venesia; ła xé parte del comun de Venesia. Ghe abita a ocio 2.700 persone e ła xé cołigada co un ponte al'ìxoła de Masorbo.

El só nome el vien fora da Boreana, nome de na de łe porte de ła sità romana de Altin, de quea posta a Nord-Est, da indove rivava ła bora; a Buran, e 'nte łe visine ìxołe de Masorbo e de Torseo, i xé scapai i abitanti de ła granda sità vèneta daspò l'invaxion dei Uni de Àtiła.

Ła xé conosùa per ła łavorasion artexanal dei merleti e anca per łe sò tipeghe caxe cołorae.

Geografia

File:Burano.PNG
     Zueca      San Màuro      San Martin Sanca      San Martin Drita      Teranova

Buran ła se cata 'nte ła Laguna Vèneta setentrional, a nord-est de Muran, e ła xé cołigada a sta qua traverso el percorso da navegar del canal Bixato-canal Carbonera-scomenzera San Giàcomo. Datorno ła se slarga qualche formasion de pałù, specie ła pałù de Santa Catarina, a sud-ovest, e ła pałù de Buran, a sud est. A nord ghe pasa el canal dei Borgognoni-canal de Buran, col qual se riva a Treporti (a sud) e Torseo (a nord). Sùbito a ovest se trova invese Masorbo, a ła qual ła xé unìa traverso un ponte.

Ła xé costituìa da quatro ìxołe divixe da tre canałi dréntp, chei xé el rio Pontexeo, el rio Zueca e'l rio Teranova. Come Venesia, ła xé divixa in sinque sestièri, destinti dai sti canałi qua.[1], sui quałi se baxa el sistema dei indirisi:

  • San Martin Sanca (586 ab.),
  • San Martin Drita (759 ab.),
  • San Màuro (818 ab.),
  • Zueca (255 ab., miga da confónder col'ìxoła del séntro de Venesia),
  • Teranova (359 ab.).

Istoria

Łe caxe cołorae

El só nome el vegniria fora da Boreana, un dei quartièri de ła sità romana de Altin, o forse na de łe sóe porte (quea catada a nord-est, da indove ła rivava ła bora). Buran ła xé stada infati tirada su, come łe altre ìxołe visine, dai abitanti de sto séntro chei se ga mési in laguna per scapar da łe invaxion barbàreghe, in particołar ai Uni de Àtiła e ai Longobardi.

Interesanti, ma forse sénsa baxe istòrega, łe ipòtexe che łe revarda l'orìxene del séntro dae dal'istòrego Jacopo Filiasi (1750-1829):


Le prime abitasion łe geran poste su pałafite coi muri fati de cane e paltan e soło a partire dal'ano Miłe łe xé stae tirae su caxe in quarełi. Buran ła podeva goder anca de un clima bon e san grasie a na serta ventiłasion che ła mandava via ła małaria. El governo local, de tipo comunal, el xé caxuo bastansa presto soto l'influensa de Venesia a ła qual el xé restà sénpre ligà.

El xé stà comun autònomo fin al 1923, ano 'ntel qual ła xé stada mesa drénto Venesia, co Muran e Pełestrina. El só teritorio el se slargava anca su Cavałin-Treporti e su łe ìxołe de Masorbo, Torseo, Santa Cristina, Montiron, Ła Cura, San Francesco del Dexerto.

Notasion

  1. In orìxene anca San Martin Sanca e San Martin Drita łe geran divixe da un canal, terà per reałixar ła via e ła piasa Galuppi che ghe xé ancuo.

Altri progeti

  • Errore script: nessun modulo "Interprogetto".


Cołigamenti da fora

Traesto fora da Wikipèdia - L'ençiclopedia łìbara e cołaboradiva in łéngua Vèneta "https://vec.wikipedia.org/w/index.php?title=Buran&oldid=383619"