Difarense intrà łe version de "Weser"
[Revixion njiancora controłà] | [Revixion njiancora controłà] |
Pàxena creà con '{{Fiume |nomefiume=Weser |immaginefiume=Weserradweg b Oedelsheim.jpg |Alta sezione della Weser con ciclopista |lunghezza =452 (col Werra 744) |altitudine =116,5 |portata...' |
Nessun oggetto della modifica |
||
Riga 10: | Riga 10: | ||
|sfocia =[[Mar del Nord]] da le bande de [[Bremerhaven]] |
|sfocia =[[Mar del Nord]] da le bande de [[Bremerhaven]] |
||
|attraversa = [[Zermania]] |
|attraversa = [[Zermania]] |
||
|mappa= |
|mappa=Weser_Einzugsgebiet.png |
||
}} |
}} |
||
<!-- fine della tabella --> |
<!-- fine della tabella --> |
||
Riga 16: | Riga 16: | ||
La '''Weser''' la xe un inportante [[fiume]] de la [[Zermania]] nord-ocidental che la nasse da l'union da le bande de Hannoversch Münden, in [[Bassa Sassonia]], dei fiumi [[Fulda]], passante par l'omonema cità de l'[[Assia]], e [[Werra]]. La copia Weser/Fulda la xe longa in total 650 km, invenze quela Weser/Werra 750. |
La '''Weser''' la xe un inportante [[fiume]] de la [[Zermania]] nord-ocidental che la nasse da l'union da le bande de Hannoversch Münden, in [[Bassa Sassonia]], dei fiumi [[Fulda]], passante par l'omonema cità de l'[[Assia]], e [[Werra]]. La copia Weser/Fulda la xe longa in total 650 km, invenze quela Weser/Werra 750. |
||
La sezion alta dei fiume la attraversa la region montagnosa e turistica [[Weserbergland]]. La fin de la val la se chiama [[Porta Westfalica]]. Là el fiume el intra inte la piana del nord del paese onde che meza sezion la core canalizada e sfrutada cofà via de trasporto e cofà fonte di enerzia idroletrica. |
La sezion alta dei fiume la attraversa la region montagnosa e turistica [[Weserbergland]]. La fin de la val la se chiama [[Porta Westfalica]]. Là el fiume el intra inte la piana del nord del paese onde che meza sezion la core canalizada e sfrutada cofà via de trasporto e cofà fonte di enerzia idroletrica.</br>Inte i ultimi 90 chilometri fin a la fose maritima la traversa le cità portuai de [[Brema (cità)|Brema]], [[Nordenham]] e [[Bremerhaven]]. Eceto de stessi centri industrializai la region la xe rural co popolazion rada. La piana la xe caraterizada da tareni umidi bonificai e morene sabiose coverte da na mistura de boschi e canpi. La bassa sezion de la Weser intra [[Brema]] e el mar el ga corente alternanti a causa de alta e bassa marea. |
||
[[Imagine:Mittelweser Drakenburg-1.jpg|thumb|left|Chiusa de la meza sezion del Weser inte'l pian setentrional]] |
[[Imagine:Mittelweser Drakenburg-1.jpg|thumb|left|Chiusa de la meza sezion del Weser inte'l pian setentrional]] |
||
I principai fluenti de la Weser e de la [[Werra]] i xe: |
I principai fluenti de la Weser e de la [[Werra]] i xe: |
||
* '''Riva zanca''' |
* '''Riva zanca''' |
||
Riga 31: | Riga 32: | ||
Le cità pì grande che el fiume el traversa dopo l'union dei do corsi de aqua che i lo forma i xe: [[Hannoversch Münden]], [[Bad Karlshafen]], [[Beverungen]], [[Höxter]], [[Holzminden]], [[Bodenwerder]], [[Hamelin]], [[Hessisch-Oldendorf]], [[Rinteln]], [[Vlotho]], [[Bad Oeynhausen]], [[Porta Westfalica]], [[Minden]], [[Petershagen]], [[Nienburg (Weser)|Nienburg]], [[Achim (Verden)|Achim]], [[Brema (città)|Brema]], [[Brake]], [[Nordenham]], [[Bremerhaven]]. |
Le cità pì grande che el fiume el traversa dopo l'union dei do corsi de aqua che i lo forma i xe: [[Hannoversch Münden]], [[Bad Karlshafen]], [[Beverungen]], [[Höxter]], [[Holzminden]], [[Bodenwerder]], [[Hamelin]], [[Hessisch-Oldendorf]], [[Rinteln]], [[Vlotho]], [[Bad Oeynhausen]], [[Porta Westfalica]], [[Minden]], [[Petershagen]], [[Nienburg (Weser)|Nienburg]], [[Achim (Verden)|Achim]], [[Brema (città)|Brema]], [[Brake]], [[Nordenham]], [[Bremerhaven]]. |
||
[[Image:Weser_Einzugsgebiet.png|thumb|Basin Idrografego de la Weser|320px|left]] |
|||
---- |
---- |
||
Version de le 22:07, 8 dis 2009
(de) Weser | |||||
Sorte | Fiume | ||||
---|---|---|---|---|---|
Scumìsio | |||||
Rejon aministrativa | Sassonia Bassa (Zermània) | ||||
Pozision | Fiume Fulda | ||||
Finałe | |||||
Pozision | Mar del Nord | ||||
| |||||
Afluente | 48
| ||||
Conca idrogràfega | conca del Weser | ||||
Dati e sifre | |||||
Mezura | 451 () km | ||||
Superfise conca idrogràfega | 47 960 km² | ||||
Mezure e indegadori | |||||
Portada | 327 m³/s | ||||
|
La Weser la xe un inportante fiume de la Zermania nord-ocidental che la nasse da l'union da le bande de Hannoversch Münden, in Bassa Sassonia, dei fiumi Fulda, passante par l'omonema cità de l'Assia, e Werra. La copia Weser/Fulda la xe longa in total 650 km, invenze quela Weser/Werra 750.
La sezion alta dei fiume la attraversa la region montagnosa e turistica Weserbergland. La fin de la val la se chiama Porta Westfalica. Là el fiume el intra inte la piana del nord del paese onde che meza sezion la core canalizada e sfrutada cofà via de trasporto e cofà fonte di enerzia idroletrica.
Inte i ultimi 90 chilometri fin a la fose maritima la traversa le cità portuai de Brema, Nordenham e Bremerhaven. Eceto de stessi centri industrializai la region la xe rural co popolazion rada. La piana la xe caraterizada da tareni umidi bonificai e morene sabiose coverte da na mistura de boschi e canpi. La bassa sezion de la Weser intra Brema e el mar el ga corente alternanti a causa de alta e bassa marea.
thumb|left|Chiusa de la meza sezion del Weser inte'l pian setentrional
I principai fluenti de la Weser e de la Werra i xe:
- Riva zanca
- Riva drita
Le cità pì grande che el fiume el traversa dopo l'union dei do corsi de aqua che i lo forma i xe: Hannoversch Münden, Bad Karlshafen, Beverungen, Höxter, Holzminden, Bodenwerder, Hamelin, Hessisch-Oldendorf, Rinteln, Vlotho, Bad Oeynhausen, Porta Westfalica, Minden, Petershagen, Nienburg, Achim, Brema, Brake, Nordenham, Bremerhaven.