Pian Marshall

Da Wikipedia, l'ençiclopedia libara.
Pòster del Pian Marshall, co scrivesto: "In calsìase sircostànsia, se riva al benstare solché unii".

El Pian Marshall, ufisalmente ciamà European Recovery Program, el ze sta uno dei piani pułìtego-econòmeghi statunitensi par ła recostrusion de l'Eoropa dopo de ła seconda guera mondiałe. El ze sta anunsà inte un discorso del segretàrio de Stato statunitense George Marshall inte el 5 de zugno del 1947 inte l'Università de Harvard e i vegneva inpegnai pì de 12,7 miłiardi de dòłari.

Istòrego[canbia | canbia el còdaxe]

Discorso de consepimento[canbia | canbia el còdaxe]

El discorso col cuało el segretàrio de Stato statunitense del tenpo George Marshall el ghea anunsà al mondo ła decizion dei Stati Unii d'Amèrica de tacar ełaborar e l'atuar un pian de juti econòmego-finansiari par l'Eoropa che dopo, par convension storiogràfega, el saria sta conosesto cofà "Pian Marshall", el ze sta sensa dùbio uno dei momenti pì inportanti de ła stòria de ła pułìtega internasionałe del secondo dopoguera.

Marshall el ghea afermà che l'Eoropa ła garia avesto bezogno, almanco par altri 3 - 4 ani, de grandi juti da parte statunitense e che, sensa de sti cuà, granda parte del vècio continente el garia pasà un stra-grave deterioro de łe condision pułìteghe, econòmeghe e sociałi. Siben che el fuse sta tanto vago so łe caraterìsteghe del Pian, anca parché prima el vołea descórar so ła predispozision dei tèrmani coi eoropei, el segretàrio de Stato el se ghea augurà che da sto fondo se podese vèrzar no solché na nova e pì granda època de cołaborasion intrà łe do sponde de l'Atlàntego, ma anca na prima reałizasion de tuti i projeti eoropeisti fin deso caraterizai da na serta vaghesa utopìstega.

Reałizasion[canbia | canbia el còdaxe]

L'idea de Marshall, che ła zera vegnesta de fato za comunicada ai inglezi, ła zera stada colzesta co favor anca da ła Fransa, che, parò, ła ghea dimandà de esténdar łe reunion preparatòrie anca a l'Union Soviètega che, dopo un prinsìpio de manifestasion de intarese, ła se ghea refudà partesipar al negòsio, obigando anca tuti chełi altri paezi del bloco orientałe e comunista de far conpagno.

El Eoropean Recovery Program (ERP) el ghea prevedesto a ła fin un fondo de poco pì de 14 miłiardi de dòłari par un perìodo cuadrienałe. Col fin de favorir na prima integrasion econòmega inte el Continente, el zera nasesto anca el Organization for Eoropean Economic Cooparation (OEEC, in vèneto OECE), organismo tècnego andove i programatori inviai da Washington i ghea sercà de spénzar i goerni eoropei a doparar i juti miga solché par far fronte ai problemi del momento, ma anca par métar in pie un prosedimento de trasformasion de ła strutura de l'economia dei so Paezi.

Contrariamente a l'augùrio fazesto inte el prinsìpio da Marshall, cuazi tuti i adezionadori al pian, i ghea dimandà el juto par ła cronpa de ałimenti de nesesità baziłare, prodoti industriałi, conbustìbiłe e, solché in mìnema parte, machinari e mezi de produsion che de longo tèrmeno, i garia podesto frutar a łe economie. Inte l'iteso tenpo sentenari de consejeri econòmeghi statunitensi i zera stai mandai in Eoropa, e ghe ze sta consentio a studiozi e esperti eoropei de vizitar inpianti industriałi e de frecuentar corsi de istrusion inte i Stati Unii.

Consevense[canbia | canbia el còdaxe]

El Pian el zera fìnio, cofà prevedesto in prinsìpio, inte el 1951 e i tenti de slongàrghene par calche ano l'efeto no i ga avesto bon èzito par via del s-ciopo de ła guera de Corea e de ła vitòria dei republegani inte łe ełesion par el Congreso de l'ano prima.

Par cualche tenpo un mùcio de economisti statunitensi se ghea zudegà negativamente l'inpatamento del Pian Marshall su l'economia eoropea dato che, par so opinion, el ghea produzesto efetivamente na crésita sostegnesta, ma gràsie al baso costo del lavoro, roba che - no gavendo induzesto na contenporànea crésita dei rèditi - el gaveva portà verso de na serta stagnasion inte ła speza e inte i consumi. In realtà - cofà dimostrà da łe anàłize dei ùltemi ani - el Pian el ga consentio a l'economia eoropea de suparar un momento de crize e el ghea favorio na recuperasion che za inte el 1948 ła zera evidente, consentendo ai Paezi benefisadori de suparare l'ìndaze de produsion pre-bèłego za inte el momento inte el cual el fluso de juti el zera finio.

Repartemento del fondo[canbia | canbia el còdaxe]

El Pian Marshall el ze sta repartio intrà i paezi partesipanti so ła baze ła réndita pro càpite. De sevente na toła de łe repartision in milioni de dòłari USA:

Stato 1948-49
(milioni
de dòłari)
1949-50
(milioni
de dòłari)
1950-51
(milioni
de dòłari)
Totałe
(milioni
de dòłari)
bandiera Zermània 510 438 500 1,448
Flag of Austria.svg Àustria 232 166 70 488
Flag of Belgium (civil).svg Belzo e Flag of Luxembourg.svg Lusenburgo 195 222 360 777
bandiera Danemarca 103 87 195 385
Flag of France.svg Fransa 1,085 691 520 2,296
Flag of Greece.svg Gresa 175 156 45 366
Flag of Ireland.svg Irlanda 88 45 133
Flag of Iceland.svg Islanda 6 22 15 43
bandiera Itàlia 594 405 205 1,204
Flag of Norway.svg Norveja 82 90 200 372
Flag of the Netherlands.svg Paezi Basi 471 302 355 1,128
Flag of Portugal.svg Portogało 70 70
bandiera Regno Unio 1,316 921 1,060 3,297
Flag of Sweden.svg Svèsia 39 48 260 347
Blank.pngbandieraBlank.png Svìsera 250 250
Flag of Turkey.svg Turchia 28 59 50 137

Notasion[canbia | canbia el còdaxe]

Altri projeti[canbia | canbia el còdaxe]

Linganbi foresti[canbia | canbia el còdaxe]


Controło de autoritàVIAF (EN152514704 · LCCN (ENn85229815 · GND (DE16113202-9 · BNF (FRcb11998785s (data) · BNE (ESXX529055 (data) · WorldCat Identities (ENn85-229815
Traesto fora da Wikipèdia - L'ençiclopedia łìbara e cołaboradiva in łéngua Vèneta "https://vec.wikipedia.org/w/index.php?title=Pian_Marshall&oldid=1078240"