Salta al contegnùo

Partio Comunista dei Stati Unii de l'Amèrica

Pending
Da Wikipedia, l'ençiclopedia libara.
Infotaula d'organitzacióPartio Comunista dei Stati Unii de l'Amèrica
(en) The Communist Party of the United States of America Cànbia el vałor in Wikidata
Dati
Sortepartio comunista Cànbia el vałor in Wikidata
Ideołozìa pułìtegacomunismo


sociałismo
marcsismo-leninismo

Cànbia el vałor in Wikidata
Cołocamento pułìtegosanca estrema Cànbia el vałor in Wikidata
Istoria
Creasion1919 Cànbia el vałor in Wikidata
Atività
Menbri2 000

(2011)

Cànbia el vałor in Wikidata
Governo d'impresa
PresidènsaSam Webb (it) Traduzi


John Bachtell (it) Traduzi

Cànbia el vałor in Wikidata
Organizasion zovaniłeLega della Gioventù Comunista degli Stati Uniti d'America (it) Traduzi Cànbia el vałor in Wikidata
Filiałi
W.E.B. DuBois Clubs of America (en) Traduzi (1964–1970)
Cànbia el vałor in Wikidata

Sito webcpusa.org Cànbia el vałor in Wikidata

Facebook place: cpusa Twitter: communistsusa Instagram: communistsusa Youtube: UCQPPvpSCGKNeoTQZUCnOgng



El Partio Comunista dei Stati Unii de l'Amèrica (in ingleze: Comunist Party of the United States of America, scursà in CPUSA) el ze un partio de ispirasion marxista-leninista fondà a Chicago inte el 1919 da Charles Ruthenberg e Louis Fraina.

Fin dal scumìsio łe autorità łe ghea atacà el Partio[1], i cuałi lavori i se ghea fato in clandestinità intrà el 1919 e el 1923. Durante de ła Seconda guera mondiałe, el Partio el ghea seguio ła linea stałinista e el ze sta vietà inte el 24 de agosto 1954 (Communist Control Act of 1954). El macartismo prima e łe vitòrie de Ronald Reagan dopo łe ghea fazesto entrare el Partio in na grave crize, da ła cuała el pare èsarse co fadiga riciapà solché inte el ventunèzemo secoło. El CPUSA el conta inte el 2017 de sirca 5.000 menbri[2]. El ga organizà vàrie manifestasion contro de l'invazion de l'Afganistan e de l'Iraq da parte dei Stati Unii de l'Amèrica.

Un avegnimento stòrego ła ze sta ła vitòria inte el 2019 de l'esponente del CPUSA Wahsayah Whitebird a ła carga de consejero comunałe inte ła sitadina de Ashland, in Wisconsin. Se parla de facto de ła prima volta che un comunista el vegnea ełezesto inte na carga pùblega inte i Stati Unii[3].

  1. Gentry, Kurt, J. Edgar Hoover: The Man and the Secrets. W. W. Norton & Company 1991. P. 442. ISBN 0-393-02404-0
  2. [1]
  3. [2]


Altri projeti

[canbia | canbia el còdaxe]

Linganbi foresti

[canbia | canbia el còdaxe]



Controło de autoritàVIAF (EN262122408 · ISNI (EN0000 0001 0945 1084 · LCCN (ENn79036120 · BNF (FRcb11943344v (data) · WorldCat Identities (ENn79-036120
Traesto fora da Wikipèdia - L'ençiclopedia łìbara e cołaboradiva in łéngua Vèneta "https://vec.wikipedia.org/w/index.php?title=Partio_Comunista_dei_Stati_Unii_de_l%27Amèrica&oldid=1085186"