Mas-cio
| Mas-cio | ||||||||||||||||||
Na luja drìo slatar i so toxatei |
||||||||||||||||||
| Stato de conservasion | ||||||||||||||||||
| Clasificasion sientìfega | ||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||
| Nomenclatura binomiałe | ||||||||||||||||||
| Sus domesticus
Linneo, 1758 |
||||||||||||||||||
| Sinonimi | ||||||||||||||||||
|
Sus scrofa domesticus Sus scrofa |
El mas-cio, dito anca porco o porzèl (nome sientifico Sus scrofa o Sus domesticus, apartenente ai Mamiferi de l'ordine dei Artiodattili Suiformi) el xe una de łe bestie da macełar piesè arlevà da l'omo, anca parché col mas-cio se riese a far un saco de robe: prima de tuto se fa i parsiuti e i saładi come ła sopresa o łe lugàneghe, e da quel che vansa se ricava vari taj de carne. Dopo cołe sédołe se fa i penèi, coi osi se fa ła còła, ła pel ła se dopara anca queła, insoma se pol proprio dir che "del mas-cio no se buta via gnente". La mastcia de 'l poržel la gnen ciamada luja oppure roja.
Çerte rełigioni, come l'Ebraismo e l'Islam, łe ghe vieta ai fedełi de magnar carne de mas-cio.
Al alevamento de 'l poržel[canbia | canbia el còdexe]
La popolažion che par ecelenža la se à destinguest 'te 'l alevamento de 'l poržel la è stata senža dubio i Longobardi, e ancora adess le rejon aonde che sta popolažion la se à stabilì che è quele che le è in testa par la produžion e al consumo de sta carne.
Curioxità[canbia | canbia el còdexe]
- Ła provincia dove ghe xe piesè mas-ci ła xe queła de Mantoa, indove ghe xe in media quatro mas-ci paromo.
- I mas-ci vien castrai da pena nati mia massa pa evitare a riprodussiòn, tanto pì pa ridurre ła spussa.
Carni e derivadi de 'l poržel[canbia | canbia el còdexe]
- budei par insacar la carne;
- ciciole, da 'l lardo fridest;
- figadet, da i toch de carne rossa e da 'l lardo;
- lengua de poržel;
- prossiuto, da le culate e da le spale;
- saon, da 'l lardo
- scoržet, da la pel e da 'l lardo;
- sonda, da 'l grass arent a 'l stomech;
- sopressa, da la carne e da 'l lardo;
- cioce, da le culate;
- struto, da 'l lardo;