Idrògeno
Sto articoło el xe scrito in venesian
|
L'idrògeno (dal greco antigo ὕδωρ, hydor, "aqua", e ła raìxe γεν/γον che ła signìfega "xenerar"[1]) el xé el primo ełemento chìmego de ła tabeła periòdica dei ełementi e el ga come sìnboło H e come nùmero atòmego 1.
Al stato ełementar ghe xé idrògeno sóto fórma de mołècoła biatòmega, H2, che a presion atmosfèrega e a tenperadura anbiénte (298 K) el xé un gas sénsa cołor, odor, vèro infiamàbiłe.L'idrògeno el xé l'ełeménto più łixièro e più comun de tuto l'universo chel vedémo. El se cata 'ntel'aqua (11,19%) e en tuti i conposti orgànisi e organismi vivénti. L'idrògeno el fa conposti con ła magior parte dei ełeménti, spéso anca par sìntexe direta. Łe stéłe łe xé en magioransa fate de idrògeno 'ntel stato de plasma. Sto ełeménto el xé doparà 'nte ła produsion de amonìaca, 'ntel'idrogenasion dei oji vegetałi, in aeronàutega (prima 'ntei dirixìbiłi), come roba da bruxar alternativamente e, più de resénte, come reserva de energia 'nte łe batarie a conbustìbiłe.[2] Daspò el xé serà in qualche pièra, come el granito.
Caraterìsteghe[canbia | canbia el còdexe]
L'idrògeno el xé l'ełeménto chìmego più łixièro. El só ixòtopo più comun (pròsio) el xé fato de un sìngoło proton e de un ełetron. In condision normal de presion e tenperadura l'idrògeno el xé un gas biàtomego H2, co un pónto de bogimento de sołi 20,27 K e un pónto de fuxion de 14,02 K.
Mese a presion parécio alte, come quełe che se cata al séntro dei giganti gasóxi (Xove ad exénpio), łe mołècołe łe perde ła łora identità e ł'idrògeno el devénta un medało łìquido. Desferentemente, in condision de presion vèro basa, łe mołècołe H2 łe pol subir disociasion e se mese a radiasion de giusta frequénsa, i àtomi individuałi i pol soravìver par bastansa ténpo par èser riłevai. Nùvołe de H2 łe se fórma e łe xé sociade con ła nàsida de łe stéłe.
Sto ełeménto el xóga un róło vital 'ntel dar energia al'universo, traverso procesi de fuxion nuclear chei moła na granda quantità de energia drio ła smisiada de quatro àtomi de idrògeno in un de ełio.
Parché el pròsio el xé più sénplexe ełeménto chìmego, el xé stà studià da ła mecànega quantìstega in maniera profondia.
Fónte[canbia | canbia el còdexe]
Note[canbia | canbia el còdexe]
| > | 1 I A |
2 II A |
3 III B |
4 IV B |
5 V B |
6 VI B |
7 VII B |
8 VIII B |
9 VIII B |
10 VIII B |
11 I B |
12 II B |
13 III A |
14 IV A |
15 V A |
16 VI A |
17 VII A |
18 VIII A | |
| V | |||||||||||||||||||
| 1 | 1 H |
2 He | |||||||||||||||||
| 2 | 3 Li |
4 Be |
5 B |
6 C |
7 N |
8 O |
9 F |
10 Ne | |||||||||||
| 3 | 11 Na |
12 Mg |
13 Al |
14 Si |
15 P |
16 S |
17 Cl |
18 Ar | |||||||||||
| 4 | 19 K |
20 Ca |
21 Sc |
22 Ti |
23 V |
24 Cr |
25 Mn |
26 Fe |
27 Co |
28 Ni |
29 Cu |
30 Zn |
31 Ga |
32 Ge |
33 As |
34 Se |
35 Br |
36 Kr | |
| 5 | 37 Rb |
38 Sr |
39 Y |
40 Zr |
41 Nb |
42 Mo |
43 Tc |
44 Ru |
45 Rh |
46 Pd |
47 Ag |
48 Cd |
49 In |
50 Sn |
51 Sb |
52 Te |
53 I |
54 Xe | |
| 6 | 55 Cs |
56 Ba |
* |
72 Hf |
73 Ta |
74 W |
75 Re |
76 Os |
77 Ir |
78 Pt |
79 Au |
80 Hg |
81 Tl |
82 Pb |
83 Bi |
84 Po |
85 At |
86 Rn | |
| 7 | 87 Fr |
88 Ra |
** |
104 Rf |
105 Db |
106 Sg |
107 Bh |
108 Hs |
109 Mt |
110 Ds |
111 Rg |
112 Uub |
113 Uut |
114 Uuq |
115 Uup |
116 Uuh |
117 Uus |
118 Uuo | |
| * Lantànidi | 57 La |
58 Ce |
59 Pr |
60 Nd |
61 Pm |
62 Sm |
63 Eu |
64 Gd |
65 Tb |
66 Dy |
67 Ho |
68 Er |
69 Tm |
70 Yb |
71 Lu | ||||
| ** Atìnidi | 89 Ac |
90 Th |
91 Pa |
92 U |
93 Np |
94 Pu |
95 Am |
96 Cm |
97 Bk |
98 Cf |
99 Es |
100 Fm |
101 Md |
102 No |
103 Lr | ||||
| Metałi alcałini | Metałi alcałino-teroxi | Lantànidi | Atìnidi | Metałi de transision |
| Metałi del bloco p | Semimetałi | No-metałi | Ałògeni | Gas nòbiłi |