Dàcia (rejon stòrega)
Pozision | |||||
---|---|---|---|---|---|
Continente | Eoropa | ||||
Capitałe | Sarmizegetusa Regia (it) | ||||
Popołasion | |||||
Rełijon | Thracian mythology (en) | ||||
Dati istòreghi | |||||
Desolvimento | 106 | ||||
Organizasion pułìtega | |||||
Forma de goerno | monarchia | ||||
Cao de goerno | Burebista (it) | ||||
Economia | |||||
Moneda | Coson (it) | ||||
|
La Dàcia ła zera, secondo la nomenclatura zeogràfega de l'età antiga, la tera dei Zeti e dei Daci (ciamai anca Dasi e Dai in un'època pì remota[1]). Corispondeva a na granda rejon de l'Eoropa sentrałe, dełimitada a nord dai monti Carpasi, a sud dal Danùbio, a ovest dal Tibisco (oncó Ungaria) e a est dal Nistro (oncó Moldàvia e Ucràina).
Anca se ła variasion dei so confini ła ze sta na caratarìstega de frecuente citada de contìnuo, corispondeva de consevensa granda-magnera a l'àrea de łe odierne Romania e Moldàvia. La capitałe o el sentro prinsipałe de ła Dàcia ła zera, dal I secoło v.C., Sarmizegetusa Reja, sostituia da ła visina Colonia Ulpia Traiana Augusta Dacica Sarmizegetusa co la concuista romana.
Dopo de ła cesasion de ła domenasion romana su ła rejon e, oncor pì, dopo de la cascada de l'Inpero roman, la denomenasion de "Dàcia" ła zera cascà guałivamente in foradòpara, dasàndoghe el posto, inte łe crònaghe stòreghe, a cuełe corispondenti a łe vàrie rejoni oncó colzeste-drento intrà Romania e Moldàvia: o sia Transilvània, Vałàcia (o Vałàchia), Moldàvia e Besaràbia.
Notasion
[canbia | canbia el còdaxe]
Altri projeti
[canbia | canbia el còdaxe]- Wikimedia Commons el detien imàjini o altri file so Dàcia (rejon stòrega)
- el detien schemi gràfeghi so
Linganbi foresti
[canbia | canbia el còdaxe]- (EN) Guy Edward Farquhar Chilver, DaciaEnçiclopedia Britannica, Encyclopædia Britannica, Inc.
Controło de autorità | VIAF (EN) 144329877 · LCCN (EN) n86060266 · GND (DE) 4070197-9 · NDL (EN, JA) 00561243 · WorldCat Identities (EN) n86-060266 |
---|