Atentai de l'11 de setenbre del 2001

Da Wikipedia, l'ençiclopedia libara.
Cheło che te ghè schcià el rimanda a sta voxe, parché el xe on so sinònemo o el vien esplegà cuà drento. rimandamento da Atentati de l'11 setenbre




Modeło:Infobox de AvegnimentoAtentai de l'11 de setenbre del 2001
Fotomontajo
Someja
Sortesecuestro aèreo
strage (it) Traduzi
atentà terorìstego
Ataco suicida Cànbia el vałor in Wikidata
Parte deterorismo inte i Stati Unii Cànbia el vałor in Wikidata
Data11 de setenbre del 2001 Cànbia el vałor in Wikidata
PozisionArlington (Virginia)
Manhattan (New York)
Shanksville (Pennsylvania) Cànbia el vałor in Wikidata
StatoStati Unii de l'Amèrica Cànbia el vałor in Wikidata
OrganixadorAràbia Saudia Cànbia el vałor in Wikidata
FinWorld Trade Center, El Pentàgono, Canpidojo e Caza Bianca Cànbia el vałor in Wikidata
EfetiDistrict of Columbia Police Coordination Amendment Act of 2001 (en) Traduzi
Dipartimento della sicurezza interna degli Stati Uniti d'America (it) Traduzi
guerra in Afghanistan (it) Traduzi
USA PATRIOT Act (it) Traduzi
airport security repercussions due to the September 11 attacks (en) Traduzi
No Fly List (en) Traduzi Cànbia el vałor in Wikidata
Morti2 996 Cànbia el vałor in Wikidata
Ferii25 000 Cànbia el vałor in Wikidata
PerpetradorAl-Qaeda Cànbia el vałor in Wikidata
Formà da

Hashtag#September11, #September11th, #NeverForget, #NeverForget911 e #911Attack Cànbia el vałor in Wikidata






















































I atentai de l'11 de setenbre 2001, talvolta siglai co 9/11[1] i zera stai na sèrie de cuatro atachi suicidi coordenai conpiesti contro obietivi siviłi e miłitari dei Stati Unii de l'Amèrica da un grupo de teroristi che i fazeva parte de l'organizasion terorìstega al Qaida[2][3].

I atachi i ghea provocà ła morte de 2.977 persone (pì 19 dirotatori) e el ferimento de pì de 6.000[4]. Inte i ani sucesivi ghe zera sta pòstere morti par colpa de tumori e małatie respiratòrie ligae a łe consevense dei atachi. Par ste motivasion e par i grandi dani infrastruturałi cauzai[5], sti avegnimenti i ze de frecuente considerai da l'opinion pùblega cofà i pì gravi atentai terorìsteghi de l'età contenporànea.

La matina de Marti 11 de setenbre del 2001 cuatro aèrei de lìnea, che i zera parte de du de łe pì grande conpagnie aèree statunitense (United Airlines e American Airlines) i zera stai dirotai da 19 teroristi che i zera parte de al Qaida[6]. Du aèrei (el voło American Airlines 11 e el voło United Airlines 175) i zera stai fati scontrarse respetivamente contro de łe Tori Nord e Sud del World Trade Center, inte el cuartiero de ła Lower Manhatann de New York. Inte ła volta de 1 ora e 42 minuti anbedó łe tore łe zera crolae. I detriti e i incendi i ghea provocà dopo del croło parziałe o totałe de tutI i altri edifise del conpleso del World Trade Center. Un terso aèreo, el voło American Airlines 77, el zera stato fato scontrar contro del Pentàgono, sede del Departemento de ła Difeza american, inte ła contea de Arlington in Virginia. L'ataco el ga cauzà el croło de ła faciada òvest de l'edifiso. Un cuarto aèreo, el voło United Airlines 93, in prinsìpio el zera sta fato ndare verso Washington ma el ze casca de sevente inte un canpo arente de Shanksville, in Pennsylvania, de sevente de na eròega revolta dei pasajeri.

I sospeti i zera cascai cuazi suito su l'organizasion terorìstega de al-Qaida. I Stati Unii i ghea reasionà verzendo ła stajon de ła “guera al terorismo” e atacando l'Afghanistan col fin de deponer el rezime dei Tałebani, neutrałizar al-Qaida e caturare o copar el so leader Osama bin Laden.

El Congreso el ghea aprovà el Patriot Act, mentre altri Paezi i ghea rinforsà łe so lejislasion inte ła matèria de terorismo e i ghea rinforsà łe mezure de seguresa interna. Siben che Osama Bin Laden inte el prinsìpio el ghea negà ogni tipo de parte inte i avegnimenti, inte el 2004 el se gavea declarà responsàbiłe dei avegnimenti de l'11 de setenbre[7]. L'organizasion terorìstega islàmega da eło guidada ła ga cità cofà moventi el suporto statunitense a Israełe, ła prezensa de trupe statunitensi in Arabia Saudita e łe sansion contro de l'Iraq.

Atachi[canbia | canbia el còdaxe]

Avegnimenti[canbia | canbia el còdaxe]

ła matina de l'11 de setenbre 2001, disnove teroristi i ghea derotà cuatro aèrei de lìnea pasajeri in viajo verso de ła California dai aeroporti Logan, Washington Dulles e Newark[8]. I dirotatori i ghea conduzesto du aeroplani, el voło American Airlines 11 e el voło United Airlines 175, vołendo farli sbàtar contro de łe tori nord e sud del World Trade Center[9]. Un altro grupo de dirotatori i ghea conduzesto el voło American Airlines 77 a sbàtar contro del Pentàgono, mentre un cuarto voło, el United Airlines 93, col cuało i teroristi i ghea intendesto far colpo contro del Canpidojo o ła Caza Bianca de Washington[10], el zera cascà a Shanksville, in Pennsylvania.[11][12]

Inte el córar del dirotamento, racuanti pasajeri e menbri de l'ecuipajo i zera stai boni de far ciamae co ła pareciadura radiotełefònega àrìa-superfise de ła GTE e coi tełefoni sełułari[13][14]; i ghea afermà che vari dirotatori i zera drento de cadauno aeroplan e che i teroristi i gaveva tolto el controło dei veìvołi doparando cortełi e tajarini par copar racuanti asistenti de voło e almanco un piłota o un pasajero[15], intrà sti cuà el comandante del voło 11, John Ogonowski[16];

No se sa ben, ma calche tipo de spray nozivo, cofà gas lagremòzeno o spray al pearonsin, el sarìa sta doparà inte i vołi American 11 e United 175 par tegner fora i pasajeri da ła cabina de prima clase[17].

Sul voło United Airlines 93 łe rezistrasion de ła scatoła nera ła ga revelà che l'ecuipajo e i pasajeri i ghea intentà de sotraer el controło de l'aèreo ai dirotatori dopo gaver savesto, par via tełèfonega, che altri aèrei dirotai i zera stai mandai a colìdar contro dei edifisi[18][19]. A zudìsio de ła trascrision de ła rezistrasion, uno dei dirotatori el ghea dazesto órdene de virar el vełìvoło co che zera ciaro che i ghene garia perdesto el controło par via dei pasajeri revoltozi[20]. Poco dopo, l'aeroplan el se ghea cołizionà inte un canpo arente Stonycreek, a Somerset, Pennsylvania, inte łe ore 10:03:11 ora locałe (14:03:11 UTC). In na intervista libarada al zornałista de al Jazeera Yosri Fouda, Khalid Shaikh Mohammed, dirizente de al-Qā‘ida, el ga afermà che el fin del voło 93 el zera el Canpidojo de Washington, e el so nome in còdaze el zera «ła facoltà de Leje»[21].

Tre edifisi del conpleso del World Trade Center i ghea cołasà par via de dani struturałi[22]. La tore sud (denomenada WTC 2) ła zera crołà a łe 9:59 sirca, dopo de un inséndio de 56 minuti cauzà da l'inpatamento del voło United Airlines 175; ła tore nord (WTC 1) ła ga cołasà a łe 10:28, dopo de un inséndio de sirca 102 minuti[22]. La cascada de WTC 1 ła ghea produzesto dei rovinasi che i ghea danejà ła tore arente denomenada 7 World Trade Center (WTC 7) che ła ghea perdesto ła so intieresa struturałe par via dei insendi, cołasando pì tardi, inte łe 17:20 ora locałe[23].

I atachi i ghea creà granda confuzion intrà łe ajensie de notìsie e i controłori del tràfego aèreo in tuti i Stati Unii; a tuto el tràfego aèreo siviłe internasionałe ghe zera sta proibio de aterar inte łe tere statunitensi par tre dì[24].

I aèrei che za i zera drio rivar i zera stai respinzesti o inderisai in aeroporti de Cànada o Mèsego. Ràdio e tełevizion i ghea difondesto notìsie no confermae e de frecuente contraditòrie intrà de lore par tuto el dì; una de łe recostrusion pì difondeste ła contava de na autobonba esplodesta inte ła Segretaria de Stato dei Stati Unii a Washington[25].

Poco dopo de gaver anunsà par ła prima volta l'insidente del Pentàgono, ła CNN e altre emitenti łe ghea contà anca che un inséndio el zera s-ciopà al National Mall de Washington[26]. Un altro raporto el zera sta lansà da ła Associated Press, andove se descrive che un Boeing 767 de ła Delta Air Lines, el voło 1989, el zera sta dirotà: anca sta notìsia ła se ghea revełà dopo un erore, parché se ghea efetivamente pensà che ghe fuse sto perìcuło, ma l'aèreo el ghea respondesto ai comandi dei controłori de voło e el ze sta bon de aterar a Cleveland in Ohio[27].

Vìteme[canbia | canbia el còdaxe]

Le vìteme dei atentai łe zera stai 2974, escludesti i disnove dirotatori:

  • 246 su cuatro aeroplani sensa soravivesti:
    • 88 inte el voło American Airlines 11[28]
    • 59 inte el voło United Airlines 175[29]
    • 59 inte l'American Airlines 77 [30]
    • 40 inte el voło United 73[31]
  • 2603 a New York[32]
  • 125 al Pentàgono[33]

Altre 24 persone łe ze oncora inte ła lista dei sparii. Tute łe vìteme łe zera siviłi a parte 55 miłitari copai al Pentàgono[34]. i zera stai pì de 90 i paezi che i ghea perdesto sitadini inte i atachi al World Trade Center[35].

El National Institute of Standards and Technology (NIST) el ghea stimà che sirca 17.400 siviłi i zera drento del conpleso del World Trade Center, anca se i dati sui turisti difondesti dal Port Authority of New York e New Jersey i declara na prezensa mèdia de 14.154 persone inte łe tore zemełe a łe manca un cuarto a łe 9 de matina[36][37].

1366 de łe vìteme łe ghe zera inte ła zona de inpatamento o inte i piani sora de ła tore nord[38]; secondo el Raporto de ła Comision dedicada, sentenari łe zera stae łe vìteme provocae da ła cołizion, mentre che chełe che restava łe zera stae inciavae-drento e i zera moresti de sevente del cołaso de ła tore[39]. Cuazi 600 persone łe zera stae invese copae da ła cołizion o łe zera moreste sarae-drento dei piani superiori inte ła tore sud[38].

Almanco 200 persone łe ghea saltà-zo da łe tori infogae e i zera moresti tocando tera.

Le vìteme intrà łe unità de socorso łe zera stae 411[40][41][42][43][44].

Se ga podesto identifegar i resti de solché 1600 de łe vìteme del World Trade Center, e se declara che i zera stai catai sirca 10.000 tochi de osi e tesudi umani no identifegai e che no i połe vegner ligai a ła lista dei decesi.[45]

Notasion[canbia | canbia el còdaxe]

  1. The expression 9/11 is typically pronounced "nine eleven" in English, even in places that use the opposite numerical dating convention; the slash is not pronounced.
  2. Assaf Moghadam, The Globalization of Martyrdom: Al Qaeda, Salafi Jihad, and the Diffusion of Suicide Attacks, Johns Hopkins University Press, 2008.
  3. Bruce Livesey, Special Reports – The Salafist Movement: Al Qaeda's New Front, WGBH educational foundation, January 25, 2005. Joshua A. Geltzer, US Counter-Terrorism Strategy and al-Qaeda: Signalling and the Terrorist World-View, reprint, Routledge, 2011.
  4. Nine facts about terrorism in the United States since 9/11, The Washington Post, 11 settembre 2013. entrada il 26 novembre 2015.
  5. The Cost of September 11www.iags.org. entrada il 24 settembre 2019.
  6. (EN) Security Council Condemns, 'In Strongest Terms' Terrorist Attacks on the United States, United Nations, 12 settembre 2001. entrada il 23 novembre 2013 (archivià il 23 de marso 2019).
  7. Bin Laden claims responsibility for 9/11cbc.ca.
  8. Security Council Condemns, 'In Strongest Terms' Terrorist Attacks on the United States, United Nations, September 12, 2001. entrada l'11 de setenbre 2006.
  9. Neilan Terence, 2 Planes Crash Into World Trade Center, a cura di The New York Times, 11 de setenbre 2001.
  10. Testimoniansa de Ramzi Binalshibh, The 9/11 Commission Report, Chapter 7, The 9/11 Commission. entrada il 15 de setenbre 2008.
  11. Hijacked Planes Used in Coordinated Attacks Upon New York, Washington, Fox News, 11 de setenbre 2001. entrada il 23 de apriłe 2008.
  12. Flight 93 Hijacker: 'We Have a Bomb on Board', Fox News, 13 de apriłe 2006. entrada il 23 de apriłe 2008.
  13. date-2001-09-16, The phone line from Flight 93 was still open when a GTE operator heard Todd Beamer say: 'Are you guys ready? Let's roll', a cura di Pittsburgh Post-Gazette.
  14. CNN (curà da), Relatives wait for news as rescuers dig, 13 de setenbre 2001.
  15. National Commission Upon Terrorist Attacks in the United States, National Commission Upon Terrorist Attacks in the United States, 27 de zenaro 2004. entrada il 24 de zenaro 2008.
  16. 9/11 Commission Report (PDF), National Commission on Terrorist Attacks Upon the United States, 2004. entrada il 20 de majo 2008.
  17. Mike M. Ahlers, 9/11 panel: Hijackers may have had utility knives, CBS News, January 27, 2004. entrada il 7 de setenbre 2006.
  18. Snyder David, Families Hear Flight 93's Final Moments, a cura di The Washington Post, 19 de apriłe 2002.
  19. Black Box Recordings, CNN.com, 12 de apriłe 2006. entrada il 30 de marso 2007.
  20. Text of Flight 93 Recording, Fox News, 12 de apriłe 2006. entrada il 22 de apriłe 2008.
  21. Fouda, Yosri e Nick Fielding, Masterminds of Terror, Arcade Publishing, 2004, pp. 158-159.
  22. 22,0 22,1 Miller Bill, Report Assesses Trade Center's Collapse, a cura di The Washington Post, 1º de majo 2002.
  23. Interim Report on WTC 7 (PDF), in Appendix L, National Institute of Standards and Technology, 2004. entrada il 20 de agosto 2007.
  24. Profiles of 9/11 - About 9/11, in The Biography Channel, A&E Television Networks. entrada il 12 de disenbre 2007.
  25. Mark Miller, Broadcasting and Cable, in Broadcasting & Cable, Reed Business Information, 26 de agosto 2002. entrada il 15 de febraro 2008.
  26. CNN.com - Transcripts, CNN, 11 de setenbre 2001. entrada il 2 de majo 2008.
  27. Michael O'Mara, 9/11: 'Fifth Plane' terror alert at Cleveland Hopkins Airport, WKYC News, 11 de setenbre 2006. entrada il 13 de febraro 2007.
  28. American Airlines Flight 11, CNN. entrada il 7 de setenbre 2006.
  29. United Airlines Flight 175, CNN. entrada il 7 de setenbre 2006.
  30. American Airlines Flight 77, CNN. entrada il 7 de setenbre 2006.
  31. Roddy, Dennis B., Flight 93: Forty lives, one destiny, a cura di Pittsburgh Post-Gazette, 2001, October 28.
  32. September 11: Chronology of terror, CNN. entrada il 7 de setenbre 2006.
  33. CNN (curà da), First video of Pentagon 9/11 attack released, May 16, 2006.
  34. Stone, Andrea, Military's aid and comfort ease 9/11 survivors' burden, a cura di USA Today, 20 de agosto 2002.
  35. Carolee Walker, Five-Year 9/11 Remembrance Honors Victims from 90 Countries, United States Department of State, 11 de setenbre 2006. entrada il 18 de majo 2008.
  36. Averill, Jason D., et al., Occupant Behavior, Egress, and Emergency Communications (PDF), in Final Reports of the Federal Building and Fire Investigation of the World Trade Center Disaster, National Institute of Standards and Technology (NIST), 2005. entrada il 20 de majo 2008.
  37. Dwyer, Jim e Kevin Flynn, 102 Minutes, Times Books, 2005, pp. 266.
  38. 38,0 38,1 Lipton Eric, Study Maps the Location of Deaths in the Twin Towers, a cura di The New York Times, 22 de lùlio 2004.
  39. Heroism and Honor, in National Commission on Terrorist Attacks upon the United States, U.S. Congress, 21 de agosto 2004. entrada il 20 de majo 2008.
  40. Joshi, Pradnya, Port Authority workers to be honored, Newsday, 8 de setenbre 2005. entrada il 20 de majo 2008.
  41. 2001 Notices of Line of Duty Death, National EMS Memorial Service. entrada l'11 de setenbre 2007.
  42. Police back on day-to-day beat after 9/11 nightmare, CNN, 21 de lùlio 2002. entrada il 23 de majo 2008.
  43. Denise Grady, Andrew C. Revkin, THREATS AND RESPONSES: RESCUER'S HEALTH; Lung Ailments May Force 500 Firefighters Off Job, a cura di The New York Times, 10 de setenbre 2002.
  44. Post-9/11 report recommends police, fire response changes, in Associated Press, USA Today, 19 de agosto 2002. entrada il 23 de majo 2008.
  45. Ground Zero Forensic Work Ends, CBS News, 23 de febraro 2005. entrada il 20 de majo 2008.


Altri projeti[canbia | canbia el còdaxe]


Linganbi foresti[canbia | canbia el còdaxe]



Controło de autoritàVIAF (EN315679777 · LCCN (ENsh2001000147 · GND (DE4667841-4 · BNF (FRcb137450433 (data) · BNE (ESXX549856 (data) · NDL (ENJA00956404 · WorldCat Identities (EN315679777
Traesto fora da Wikipèdia - L'ençiclopedia łìbara e cołaboradiva in łéngua Vèneta "https://vec.wikipedia.org/w/index.php?title=Atentai_de_l%2711_de_setenbre_del_2001&oldid=1160387"