Regno Zulu

Da Wikipedia, l'ençiclopedia libara.
Va a: navigasion, serca
El re Shaka co l’assegai, tipica lancia de i zulu

El Regno Zulu, ciamà anca Inpero Zulu, el xe stà on regno de l’Africa Australe en tel XIX secolo de la nostra era. El picolo regno el xe diventà famoso par le guere Anglo-Zulu.

Origini[canbia | canbia sorxente]

El regno de i zulu el ga origine da le conquiste teritoriali de Shaka Zulu. Shaka el xera ono de i fioi ilegitimi de Senzangakona, ono de i capi zulu. Shaka el xe nato verso el 1787. So pare el ga mandà Shaka e Nandi – la mare – in esilio. I do rifugiati i ga catà on posto al canpo del capo Dingiswayo, del popolo mthethwa. Co el pasar edel tenpo, Shaka el xe diventà on gueriero e el capitan de na conpania de soldadi. Co la morte de so pare, Shaka el ga conbatù par diventare capo de i zulu. Da capo indiscuso de i zulu, Shaka el ga scominsià la conquista de i teritori rente del suo provocando el spostamento de vari popoli. Bisogna tegnar conto che a lo steso tenpo de Shaka, anca i boeri de la Colonia del Cao i xera en movimento e tuti sti fatori i ga contribuio a la nova sistemasion de le etnie sudafricane. Shaka el xe stà copà da i fratelastri Mhlangana e Dingane en tel setenbre 1828.

Dingane[canbia | canbia sorxente]

Dopo la morte de Shaka, Dingane el ga fato copar Mhlangana e tuti i sostenitori de so fradel. L’unico fradel a scanpar el xe sta Mpande, considerà na petola nianca bon de conbatare.

En tel otobre 1837, i boeri che scanpava da el Cao de Bona Speransa soto la guida de Piet Retief i xe rivà a el canpo del re Dingane e i ga domandà de la tera. Un miliaro de boeri i xe entrà en te la region de i zulu e Dingane el ga domandà de recuperare el bestiame che el xera stà razià da le tribù visine en canbio de la tera par coltivar. El 3 febraro 1838, Retief e i so omeni i ga portà al re i boi recuperadi. El re el ga firmà on tratato che ge dava a i boeri i tereni a sud del fiume Tugela fin al fiume Mzimbuvu. En te i giorni dopo la firma del tratato, i zulu i ga ività i boeri a na festa e el 6 febraro, co i xera tuti drio balar, i ga caturà i boeri e li ga copà so la colina de kwaMatiwane. Dopo sto primo ecidio, i guerieri i ga atacà el canpo de i boeri copando 500 done e buteleti. Solo pochi omeni i xe scanpà al massacro.

Quei che i xe scanpà i ga eleto Andries Pretorius a capo del grupo. Pretorius el ga riorganizà i boeri e batù l’esercito de Dingane a la bataja de Blood River (Fiume del Sangue) el 16 dicenbre 1838. Dingane el xe scanpà verso el Swaziland do so fradel Mpande el lo ga copà. Mpande el xe diventà el re de i zulu e i boeri i ga formà la Republica de Natalia.

Mpande[canbia | canbia sorxente]

Mpande el ga tegnù boni rapporti co i boeri fin a l’invasion de i inglexi en tel 1842. Da alora, Mpande el se sa aleà co i inglexi.

En tel 1843, Mpande el ga ordinà la morte de vari capi che i xera contro de lu. Vari clan zulu i xe scanpà co el bestiame. Mpande el ga ordinà a i soi de raziar le bestie e così fasendo el ga invaso el teritorio de i swazi. I inglexi, che i sostegneva el re swazi, i ga comandà de tornar indrio en tel so teritorio. I do fioi de Mpnde, Cethswayo e Mbuyazi i ga tacà a osar par la sucesion. Mbuyazi el xe morto en te la bataja de sucesion en tel 1856. A la morte de Mpande en tel 1872, Cetshwayo el xe diventà re al so posto.

Cetshwayo[canbia | canbia sorxente]

El 1 dicenbre 1878, i inglexi i ga domandà a Cetshwayo de smantelar le so difese e riconosar l’autorità inglexe so i zulu. El re el ga dito de no e i inglexi i ga invaso el teritorio zulu. A la bataja de Isandlwana, 22 genaro 1879, i inglexi i xe stà batui da i zulu. La pi dura sconfita subia da i inglexi en Africa. I inglexi i ga però vinto a la bataja de Rorke’s Drift e a la bataja de Ulundi (4 lulio).

Cetshwayo el xe stà menà en esilio a Sità del Cao e dopo a Londra, do el ga incontrà la regina Vitoria. Al so ritorno en Sudafrica (1883), Cetshwayo el xe stà rimeso sol trono. El so regno el xera stà diviso en tredese regioni soto el control de capi locali e ridoto en area.

A la so morte, febraro 1884, el fiol Dinuzulu el xe diventà re.

Dinuzulu[canbia | canbia sorxente]

El novo re el ga ciamà de i boeri al comando de Louis Botha come mercenari e i li ga mandà a conbatar contro Zibhebhu, ono de i capi regionali che i gavea scominsià na rivolta contro el re. En tel 1884, i boeri i ga vinto la guera e Dinuzulu el ga dato de la tera. I boeri i ga proclamà na republica, spingendo i inglexi a intervenir contro de lori. En tel 1887, i inglexi i ga aneso el teritorio zulu a la Colonia del Cao. En tel 1906 Dinuzulu el xe stà acusà da i inglexi de verghe sostegnù la ribelion de Bambatha e i lo ga arestà. En tel 1909, Dinuzulu el xe stà mandà so l’ixola de Sant’Elena en esilio. Dopo on poco, le colonie e i teritori de l’Africa Australe i xe stà encorporà en te l’Union del Sudafrica co Louis Botha come primo ministro. Botha el se sa ricordà del so vecio amigo e lo ga riportà en Sudafrica. Dinuzulu el xe morto en na fatoria del Transvaal en tel 1913.

Fine del regno[canbia | canbia sorxente]

Solomon kaDinuzulu, fiol de Dinuzulu, el ga tentà de tor el trono, ma le autorità del Sudafrica no le ga mai riconosù el so ruolo. I zulu parò i lo considerava el so re. En tel 1923, Solomon el ga fondà la Inkatha YaKwaZulu, n’organizasion par difendare el regno zulu. So fiol Cyprian kaSolomon el xe stà riconosù capo de i zulu en del 1951, ma el xera on capo sensa poter.