Pedro Almodóvar

Da Wikipedia, l'ençiclopedia libara.


Pedro Almodóvar el xe un famoso resista cinematografico spagnolo. Dai ani otanta el xe el resista pi popolar del cìnema spagnolo, renomà anca a livelo internazional.

Pedro Almodóvar co l'atrise Penélope Cruz

Biografia[canbia | canbia el còdaxe]

El nasse el 24 de Setenbre del 1951 a Calzada de Calatrava, un paeseto inte la region spangola de la Castegia-La Mancha. A nove ani Almodóvar el emigra in Estremadura e là el studia da i frari Francescani e Salesiani (in sèvito el bolarà cofà negativa tal esparienza). A 16 ani el se trasferisse a Madrid par studiar a la scola internazional de cìnema. Tal esparienza, parò, la ghe vien precludesta par vìa de la sareùra de la scola stessa da banda del ditador Francisco Franco. El laora par do ani inte la Conpagnìa Telefònega Nazional Spagnola e contenporaneamente el se intaressa de cìnema e de teatro de vanvardia e el gera menbro del grupo teatral Los Goliardos. I so primi curtometragi e risal al 1972, sucessivamente el deventa uno dei protagonisti de la movida madrilegna.

Inte el 1985 el fonda co so fradel Agustín la società de produsion El Deseo, che produse i so primi film e finansia l'opera de altri registi spagnoli; al stesso tenpo el fonda insieme col so amigo McNamara un grupo musical.

Inte el 1989 el venze el Nastro d'Argento e el David di Donatello come mejo regista; inte el 1999 el ciapa la Palma d'Oro al Festival de Cannes, de nuovo come mejo regista. Inte el 2000 el venze l'Oscar par la mejo pelìcola foresta con Tutto su mia madre e inte el 2003 el ciapa n'altro Oscar a la mejo senegiadura original par Parla con lei.

Inte el 2003 el protesta contro l'Academia de las Artes y las Ciencias Cinematográficas, che no la gaveva apogià la nomination de Parla con lei al premio Oscar.

Inte el 2004 el lassa l'Academia par deventar uno dei autori cinematografici pi ativi del grupo del No a la guera; dopo i atentati de Madrid de l'11 marso 2004 el ga dito che "el PP el jera sul ponto de provocar un colpo de stato" nei dì dopo i atentati.

Sensa rinunciar a la rapresentassion de le realtà marginali de la società, carateristica de le so pelìcole d'esordio, Almodóvar el svilupa uncò trame basà su le passion e i sentimenti, senpre pi sofisticà e "colorà", co na abondansa de elementi scandalistici e provocatori e mostrando na ciara ideołozia progressista. Temi tipici del regista xe i raporti intrà done, l'anbiguità sessual, l'amor e la passion omosessuale (spesso tratà in modo ironico ed autoironico), la critica a la religion.

Filmografìa[canbia | canbia el còdaxe]

Resista[canbia | canbia el còdaxe]

Premi[canbia | canbia el còdaxe]

Premi Oscar[canbia | canbia el còdaxe]

Premi Goya[canbia | canbia el còdaxe]

Premi al Festival de Cannes[canbia | canbia el còdaxe]

David de Donatelo[canbia | canbia el còdaxe]

British Academy of Film and Television Arts[canbia | canbia el còdaxe]

Ligamenti foresti[canbia | canbia el còdaxe]

Scheda su Pedro Almodóvar de l'Internet Movie Database


Controło de autoritàVIAF (EN100280741 · ISNI (EN0000 0001 2145 3146 · El vałore CFIV096565 de SBN no el xe mija bon. · LCCN (ENn90606701 · GND (DE119278472 · BNF (FRcb12184017z (data) · BNE (ESXX4578342 (data) · ULAN (EN500233693 · NDL (ENJA00462207 · WorldCat Identities (ENn90-606701
Traesto fora da Wikipèdia - L'ençiclopedia łìbara e cołaboradiva in łéngua Vèneta "https://vec.wikipedia.org/w/index.php?title=Pedro_Almodóvar&oldid=1158277"