Duero
| Duero/Douro | |
|---|---|
El Duero inte'l só medio córso |
|
| Longhesa | 895 km |
| Portada mexana | 800 m³/s |
| Basin idrografego | 98.376 km² |
| Altitudine de ła sorxente | 2 200 m s.l.m. |
| Nase | Picos de Urbión, Spagna |
| Sboca | Osèano Atlàntico, a Oporto |
| Rejon traversae | Spagna e Portogało |
El Duero o Douro in portoghéxe co i só 897 km el xe el terzo fiume pi lóngo de ła Penìxoła Ibèrica (dopo del Tago e de l'Ebro).
El nase in Spagna dal versante meridional del sistema dei Picos de Urbión (2 220 m s.l.m.) che i fa parte del Sistema Ibèrico) a na altitùdene de 2 160 m da łe bande de Duruelo de la Sierra (Soria). IEL só trato inisial el córe inte-ła provinsa de Soria, inte sta prima part del córso el ga un rejime de tipo alpin e ła só portada media ła xe pari a 150 m³/s.
Durante el córso, el fiume el traversa łe provinse de Burgos, Valladolid, Zamora e Salamanca coréndo per sérca 500 km co na pendénsa bastansa cea (1m/km). Inte sto sto trato el fiume el ga un rejime pluvial e ła só portada media ła va dai 212 e i 490 m³/s. In corispondénsa de łe provinse de Zamora e Salamanca, e inte-ła xona de frontiera col Portogało el fiume el se incanałéa in tereni granìtisi risałénti al pałeoxòego, qua se ga na brusca variasion del só córso, inte un breve trato el fiume el fa un salt de sérca 400 m de dislivel, inte sta xona ghe xe numaróxe sentrałi idroełètriche, che l'energìa produxésta, in sèvito a acordi infra i do paéxi, ła vien equaménte dividésta infra Spagna e Portogało.
El se trà, infin, inte l'Atlàntico in Portogało da łe bande de Oporto.
I só afluénti i xe i fiumi Esla, Pisurga, Sabor, Tâmega e Tormes. Łe só aque łe ałiméntano numaróxe sentrałi idroełètriche tacae sul só parcórso. Ła só vałe ła xe na renomada rejon vidivinìcoła.