Duero
Da Wikipedia, ła ençiclopedia libara.
| Duero/Douro | |
|---|---|
| Lunghessa: | 895 km |
| Portata media: | 800 m³/s |
| Bacino idrografico: | 98.376 km² |
| Altitudine deła sorxente: | 2.200 m s.l.m. |
| El nasse: | Picos de Urbión, Spagna |
| El sfocia: | Ozsèano Atlàntico, a Oporto |
| Paesi traversè: | Spagna e Portogało |
El Duero o Douro in portoghéxe co i só 897 km el xe el terzso fiume pi lóngo de ła Penìxoła Ibèrica (dopo del Tago e de l'Ebro).
El nase in Spagna dal versante meridional del sistema dei Picos de Urbión (2.220 m s.l.m.) che i fa parte del Sistema Ibèrico) a na altitùdene de 2.160 m da łe bande de Duruelo de la Sierra (Soria). IEL só trato inizsial el córe inte-ła provinzsa de Soria, inte sta prima part del córso el ga un rejime de tipo alpin e ła só portada media ła xe pari a 150 m³/s.
Durante el córso, el fiume el traversa łe provinzse de Burgos, Valladolid, Zamora e Salamanca coréndo per zsérca 500 km co na pendénsa bastansa cea (1m/km). Inte sto sto trato el fiume el ga un rejime pluvial e ła só portada media ła va dai 212 e i 490 m³/s. In corispondénsa de łe provinzse de Zamora e Salamanca, e inte-ła xona de frontiera col Portogało el fiume el se incanałéa in tereni granìtizsi risałénti al pałeoxòego, qua se ga na brusca variazsion del só córso, inte un breve trato el fiume el fa un salt de zsérca 400 m de dislivel, inte sta xona ghe xe numaróxe zsentrałi idroełètriche, che l'energìa produxésta, in sèvito a acordi infra i do paéxi, ła vien equaménte dividésta infra Spagna e Portogało.
El se trà, infin, inte l'Atlàntico in Portogało da łe bande de Oporto.
I só afluénti i xe i fiumi Esla, Pisurga, Sabor, Tâmega e Tormes. Łe só aque łe ałiméntano numaróxe zsentrałi idroełètriche tacae sul só parcórso. Ła só vałe ła xe na renomada rejon vidivinìcoła.

