Łengoadoca-Rossejon
| Łengoadoca-Rossejon | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| rejon
|
|||||
| Dati aministrativi | |||||
| Stato | |||||
| Cavedal | Montpellier | ||||
| Presidente del Consejo rejonal | Christian Bourquin (DVG) dal 2010 | ||||
| Lengue uficiałi | fransexe | ||||
| Lengue | ocitan, catałan | ||||
| Teritorio | |||||
| Coordinae de ła Cavedal |
Coordinate: | ||||
| Altitudine | 343[1] m s.l.m. | ||||
| Superfise | 27 376 km² | ||||
| Abitanti | 2 610 890 (2009) | ||||
| Densità | 95,37 ab./km² | ||||
| Dipartimenti | Aude (11), Gard (30), Hérault (34), Lozère (48), Pirenei orientali (66) | ||||
| Arrondissement | 14 | ||||
| Cantoni | 186 | ||||
| Comuni | 1545 | ||||
| Rejon confinanti | Miodi-Pirenei (FR-73), Alvergna (FR-83), Rodano-Alpi (FR-82), Provensa-Alpi-Costa Azura (FR-93) | ||||
| Altre informasion | |||||
| Fuxo orario | UTC+1 | ||||
| ISO 3166-2 | FR-K | ||||
| Còdexe INSEE | 91 | ||||
| Nome abitanti | łengoadociani-rossejonexi | ||||
| PIL | (PPA) 51695[2] mln € | ||||
| PIL paromo | (PPA) 20300[2] € | ||||
| Locałixasion | |||||
| Sito istitusionałe | |||||
Ła Lenguadoca-Rossejon (en fransexe Languedoc-Roussillon) ła xe 'na rejon deła Franza meridional conposta da cinque dipartimenti.
Le cità prinzipai de la rejon, oltra a Montpellier (Montpelhièr in ocitan), łe xe Nîmes (Nimas in ocitan) e Perpignan (Perpinyà in catałan).
Nîmes e el so dipartimento (Gard) łe vien, a giusto titoło, considerà parte integrante deła Provensa storega mentre Perpignan e el Rossejon łe costituise l'ultima propasene setentrional del mondo catelan.
Note [canbia]
Acuitania (Aquitaine) · Alsasia (Alsace) · Alvergna (Auvergne) · Borgogna (Bourgogne) · Bretagna (Bretagne) · Champagne-Ardenne · Còrsega (Corse) · Franca Contea (Franche-Comté) · Île-de-France · Łengoadoca-Rosijon (Languedoc-Roussillon) · Limuxin (Limousin) · Łorena (Lorraine) · Miodi-Pirenei · Nord-Paso de Całè · Normandia Alta (Haute-Normandie) · Normandia Basa (Basse-Normandie) · Rejon de ła Łoira (Pays-de-la-Loire) · Picardia (Picardie) · Poitou-Charentes · Provensa-Alpe-Costa Axura (Provence-Alpes-Côte d'Azur) · Rodano-Alpe (Rhône-Alpes) · Sentro (Centre)
Dipartimenti d'Oltremare (Dipartimenti de ła Fransa): 971 Guadałupa (Guadeloupe) (con Saint-Barthélemy e Saint Martin) · 972 Martinica (Martinique) · 973 Guyana franséxe (Guyane) · 974 Réunion
Cołetività teritoriałi d'Oltremare: 975 Saint-Pierre e Miquelon · 985 Mayotte (collettività dipartimentale) · 986 Wallis e Futuna · 987 Polinexia Fransexe (paexe d'oltre mare)
Statuto particołare : 988 Nova Całedonia (Nouvelle-Calédonie)
Teritori sensa popołasion permanente: 984 Teritori fransexi meridionałi (TAAF) · Ixoła Clipperton · Ixołe sparse nte ł'Oçeano Indian