Łago de Garda

Da Wikipedia, l'ençiclopedia libara.


Infobox de Zeografia fìzegaŁago de Garda

Cànbia el vałor in Wikidata
SorteŁago Cànbia el vałor in Wikidata
Parte de grandi laghi prealpini (it) Traduzi Cànbia el vałor in Wikidata
Liogo
Nasion rivarescaItàlia Cànbia el vałor in Wikidata
Rejon aministrativa Desensan del Garda (Itàlia) Cànbia el vałor in Wikidata

Map

 
Caena montagnozaAlpe Cànbia el vałor in Wikidata
Afluente
EmisàrioMinso Cànbia el vałor in Wikidata
Conca idrogràfegaconca del Po Cànbia el vałor in Wikidata
Dati e sifre
Altitùdene65 m Cànbia el vałor in Wikidata
Prodondità346 m Cànbia el vałor in Wikidata
Mezura17,2 (larghesa) × 51,6 (longhesa) km
Perìmetro158,4 km Cànbia el vałor in Wikidata
Àrea369,98 km² Cànbia el vałor in Wikidata
Superfise conca idrogràfega3 556 km² Cànbia el vałor in Wikidata
Mezure e indegadori
Vołumi50 350 hm³ Cànbia el vałor in Wikidata

Sito webvisitgarda.com Cànbia el vałor in Wikidata





















































El Łago de Garda ( ˈɰa:ɡo de ˈɡarda ), o Bènaco ( ˈbɛnako ) el xe on łago intrà el Vèneto, Trentin e ła Łonbardia. El ga na estension de 370 km e el xe el łago pì grando de ła Venesia ła Łonbardia e del Itàlia e el 34° de ła Eoropa.

Zeografia[canbia | canbia el còdaxe]

El vedar del łago de Garda da sima Comer (1280 m) a Gargnan


Teritorio[canbia | canbia el còdaxe]

Ła xona a nord del łago in ła xe łonga e strucada e ghe zira torno montagne pì alte de 2000 metri, chełe pì alte łe fa parte deyl Grupo del Baldo. El sud del łago el ga torno cołi de formasion morenega: el xe retenjùo dalbon che ła orixane del łago ła sipia stà cauxà da on jasar. El flume Sarca el xe el prinsipałe imisario intrà i so 25 chel ga, e intrà sti 25 ghe xe anca el Aril, łongo soło che 175 metri, che el xe ritejnùi esar el flume pì curto del mondo. El prinsipałe emisario del łago el xe el flum Mincio.

Zeografia antropega[canbia | canbia el còdaxe]

El Łago de Garda banja tre rexoni: el Vèneto, ła Łonbardia e el Trentin Sudtirol e defarenti comuni: in provinsia de Bresa ghe xe Sirmion, Dexensan del Garda, Padenghe, Moniga, Manerba, San Fełixe del Benaco, Sałò, Gardon de Riera, Toscołan Maderen, Gargnan, Tignal, Tremoxin, Łimon sol Benaco, in provinsia de Verona ge xe Peschiera, Castelnovo, Łasixe, Bardołin, Garda, Tori, Brenxon, Malsexen e par ultimi in provinsia de Trent el toca Riva, Nago-Torbol e Łeder.

Le ìzołe[canbia | canbia el còdaxe]

Inte el lago ghe xe sincue ìzołe: ła pì granda l'è "l'ìzoła del Garda" e łà rente ghe xe anca l'ìzoła de San Biajo ciamada anca "de i Cunich", tute e dó łe xe fora de San Felice del Benaco, envèrs Salò in ła costa de Brixia. intrà łe pì picenine ghe xe l'ìzoła del Olif, l'ìzoła del Sojn e l'ìzoła del Trimelon endè la costa veneta enfrè Malsexen e Brenson.

El clima[canbia | canbia el còdaxe]

El clima mite el gà parmetùo el cresare de tante plante mediterane (enfrà ste cua l'olivaro), e el ga fato in manjiera che el Lago de Garda el deveniese na stasion toristega mondiałe. Senpre intrà łe pì conosu, ghe le xe le limonàre, che col clima che ghe xe, i sta ben anca de inverno.

La fauna[canbia | canbia el còdaxe]

Le spese de pesi che ghe xe inte el lago le xe pì de trenta, e una la ge xe solque qhi: el carpion. Le altre spece pì de valor le xe: l'Agone, l'Alboreła, ła bixata, la Botatrice, la Carpa, el Cavedano, el Lavarello, el Luçio Marin, el Persego reale, la Tenca, la Trota fario e el gambaro de acua dolse.

Robe curiose[canbia | canbia el còdaxe]

Detajo de un fresco del 1533 de Girolamo dai Libri indove xe rapresentà un toco de ła porxion meridional del łago (forse co el Łago Frasin o el Fiume Mincio) rente Peschiera del Garda. Alto se vede łe montagne de Brescia

El Lago de Garda el xe sta nominà in racuante opare de łiterare: partè i carmi del poeta latin Catullo (que enxonta el xera de naçida veronesa et el gaveva na vila in Sirmion), et pò anca da Virgilio, naçiù endè la sona de Mantova, et que del lago el ga scrit cosita:


(traslaçion: Pù de çinqueçento homeni que el Mezenio el mena in bataja envers del steso; i qhai, paradi (proteti) dal lor pare Benaco co canoça de blu, el Minçio el porta co le sò onde in ruo vasel.

et anca Dante el gà scrivest na terçina su de el:


(traxlasion: la intè la bela Italia el ghe xe on lago al piè de l'Alpe che granda la lo sorasta, el ga nome Bènaco)

Serie de someje[canbia | canbia el còdaxe]

Notasion[canbia | canbia el còdaxe]


Altri projèti[canbia | canbia el còdaxe]



Łinganbi forèsti[canbia | canbia el còdaxe]




Controło de autoritàVIAF (EN239869389 · LCCN (ENsh85053064 · GND (DE4139154-8 · WorldCat Identities (EN239869389
Traesto fora da Wikipèdia - L'ençiclopedia łìbara e cołaboradiva in łéngua Vèneta "https://vec.wikipedia.org/w/index.php?title=Łago_de_Garda&oldid=1104788"